Mossad
servei d'intel·ligència israelià. From Wikipedia, the free encyclopedia
Remove ads
El Mossad (en hebreu: המוסד למודיעין ולתפקידים מיוחדים) (transliterat: HaMossad leModi'in uleTafkidim Meyuhadim), Institut d'Intel·ligència i Operacions Especials), és una de les agències d'intel·ligència de l'estat d'Israel, responsable de la recopilació d'informació d'intel·ligència, acció encoberta, espionatge i contraterrorisme exterior. De la intel·ligència i el contraespionatge dins d'Israel i a Cisjordània, se n'encarrega el Xin Bet.
El Mossad va ser format a l'abril de 1951 a partir de l'Institut Central de Coordinació i l'Institut Central d'Intel·ligència i Seguretat. És un servei civil que depèn directament del Primer Ministre i no usa graus militars, encara que bona part del seu personal ha prestat servei en les Forces Armades, com a part del sistema de conscripció obligatòria d'Israel, i bona part d'ells són oficials. El Mossad té el seu quarter general al nord de Tel-Aviv i compta amb vuit departaments.
El Mossad té la fama d'una agència d'intel·ligència de summa eficàcia. Tanmateix, també hi ha opinions divergents al respecte. Stansfield Turner, director de la CIA de 1977 a 1981, descrigué el Mossad com una agència d'intel·ligència mediocre que excel·lia en relacions públiques.[1]
Remove ads
Història
El Mossad es va formar el 13 de desembre de 1949 com a Institut Central de Coordinació per recomanació del primer ministre David Ben-Gurion a Reuven Shiloah. Ben Gurion volia un òrgan central per coordinar i millorar la cooperació entre els serveis de seguretat existents: el departament d'intel·ligència de l'exèrcit (AMAN), el Servei de Seguretat Interior (Shin Bet) i el Servei d'Intel·ligència Política (Mossad).[2][3][4] L'òrgan central que governava els tres serveis de seguretat era el Va'adat;[4] avui és el Ministeri d'Intel·ligència.[5] El març de 1951, es va reorganitzar i es va incorporar a l'oficina del primer ministre, reportant directament al primer ministre d'Israel.[3] A causa de la responsabilitat del Mossad directament davant del primer ministre i no davant la Knesset, el periodista Ronen Bergman ha descrit el Mossad com un estat profund.[6]
A la dècada del 1990, Aliza Magen-Halevi es va convertir en la dona amb el càrrec més alt de la història del Mossad quan va exercir com a subdirectora de l'agència sota el comandament de Shabtai Shavit i Danny Yatom.[7]
El Mossad va fer una jugada inusual el 68è Dia de la Independència d'Israel en publicar un anunci secret de reclutament per a la seva Divisió Cibernètica. L'anunci presentava lletres i números aparentment aleatoris, que van resultar ser un trencaclosques amagat. Més de 25.000 persones van intentar resoldre'l i, tot i que la majoria van fracassar, desenes ho van aconseguir i van ser reclutades.[8] En una rara entrevista del 2012 amb Lady Globes, els combatents del Mossad van parlar sobre el reclutament d'homes i dones per al Mossad, les proves de detecció, el seu treball al Mossad juntament amb la formació d'una família, la relació entre el temps per preparar-se per a les accions i les accions en si, el treball en equip, la intel·ligència emocional que se'ls requereix, la naturalesa de l'activitat, evitar la fama i l'omnipotència i les converses amb els enemics.[9]
El desembre de 2015, Yossi Cohen va ser nomenat director del Mossad per succeir Tamir Pardo. El gener de 2018 agents del Mossad van robar els arxius sobre el Programa nuclear de l'Iran a Teheran i van treure'ls del país de contraban.[10] Entre els assassinats atribuïts al Mossad durant el mandat de Cohen hi ha els de l'expert en drons de Hamàs Mohamed Zouari a Tunísia, l'expert en coets de Hamàs Fadi Mohammad al-Batsh a Malàisia i el cap del programa nuclear iranià Mohsen Fakhrizadeh a l'Iran. Cohen també ha estat el principal funcionari israelià encarregat de gestionar les relacions, en gran part clandestines, d'Israel amb diverses nacions àrabs, i va ser el principal negociador d'Israel en l'organització de l'acord de pau entre Israel i els Emirats Àrabs Units.
Amb l'arribada al comandament de David Barnea en 2021 es van assolir nous nivells en l'ús de la tecnologia per càmeres de vigilància intel·ligents i reconeixement facial, afrontant els conflictes directes i indirectes amb l'Iran i els seus intermediaris. Entre les operacions més destacades durant el seu mandat es troben l'explosió de cercapersones al Líban el setembre de 2024, en què milers de cercapersones i centenars de walkie-talkies amb trampes van explotar a les mans d'agents de Hezbol·là, l'espectacular assassinat d'Ismail Haniyeh, el cap de Hamàs a Teheran el juliol de 2024, l'atac contra el quarter general de Hezbol·là que va comportar l'assassinat de Hassan Nasrallah, o els atacs aeris de precisió a l'Iran basats en informació de la Intel·ligència Militar i el Mossad.[11]
Remove ads
Operacions conegudes
Entre les seves operacions es troben: El setembre de 1956, el Mossad va establir una xarxa secreta al Marroc per introduir jueus marroquins de contraban a Israel després que s'imposés la prohibició d'immigració a Israel.[12] A principis de 1991, dos agents del Mossad es van infiltrar al port marroquí de Casablanca i van col·locar un dispositiu de rastreig al carguero Al-Yarmouk, que transportava una càrrega de míssils nord-coreans amb destinació a Síria. El vaixell havia de ser enfonsat per la Força Aèria Israeliana, però la missió va ser posteriorment cancel·lada pel primer ministre Yitshaq Rabín.[13]
- L'espia del Mossad Wolfgang Lotz, amb ciutadania alemanya occidental, es va infiltrar a Egipte el 1957 i va recopilar informació sobre emplaçaments de míssils, instal·lacions militars i indústries egípcies. També va elaborar una llista de científics de coets alemanys que treballaven per al govern egipci i els va enviar cartes bomba. Després que el cap d'estat de l'Alemanya Oriental fes una visita d'estat a Egipte, el govern egipci va detenir trenta ciutadans de l'Alemanya Occidental com a gest de bona voluntat. Lotz, assumint que havia estat descobert, va confessar les seves activitats d'espionatge durant la Guerra Freda.[14]
- Després d'un tens enfrontament amb el cap de l'estació de l'Agència Central d'Intel·ligència (CIA) a Tel Aviv, John Hadden, el 25 de maig de 1967, qui va advertir que els Estats Units ajudarien a defensar Egipte si Israel llançava un atac sorpresa, el director del Mossad, Meir Amit, va volar a Washington DC per reunir-se amb el secretari de Defensa dels Estats Units, Robert McNamara, i va informar al gabinet israelià que els Estats Units havien donat a Israel "llum verda" per atacar.[15]
- Assassinat, el 10 d'abril de 1973 a Beirut, del poeta Kammal Nasser, i del periodista Mohammad Youssef Al-Najar, membre de l'OAP, i la seva dona,[16][17][18] Presumptament va matar Ghaleb Awwali, un alt funcionari de Hezbollah, a Beirut el 2004.[19]
- Per a l'Operació Entebbe del 1976, el Mossad va proporcionar informació sobre l'aeroport internacional d'Entebbe[20] i va entrevistar extensament els ostatges que havien estat alliberats.
- L'assassinat de Khalil al-Wazir (Abu Jihad), un dels fundadors de Fatah, el 1988.[21]
- Assassinat a Roma del representant palestí Majed Abu Sharar, el 6 d'octubre de 1981, amb una bomba col·locada al seu cotxe.[22]
- Jonathan Pollard, infiltrat a la contraintel·ligència naval estatunidenca, sostragué milers de pàgines de documents secrets dels EUA relatius a Israel durant el mandat de Reagan, entre els quals, documentació relativa a la cooperació en desenvolupament conjunt d'armes nuclears d'Israel amb el règim de l'Apartheid de Sud Àfrica. Durant els anys 70 i 80, el Mossad hauria col·laborat també amb la B.O.S.S. i la NIS, els serveis secrets sud-africans, en la repressió contra els activistes antiapartehid del Congrés Nacional Africà.[23] Després de la detenció de l'espia israelià Jonathan Pollard el 1987, les escoltes telefòniques apuntaven a un espia israelià d'alt nivell als Estats Units conegut com a Mega. Mega podria haver estat un grup de persones (possiblement el Mega/Study Group, presumptament connectat a la intel·ligència israeliana).[24][25][26] Segons el periodista Daniel Halper, Israel va fer xantatge al president dels Estats Units, Bill Clinton, el 1998 amb la publicació de converses incriminatòries amb Monica Lewinsky per tal d'aconseguir l'alliberament de l'espia israelià Jonathan Pollard. Es diu que Israel va obtenir les gravacions de Lewinsky monitoritzant les línies telefòniques de la Casa Blanca.[27]
- Segrest i trasllat a Israel de l'activista pacifista Mordechai Vanunu, que havia revelat, l'any 1966, proves de l'existència de l'arsenal nuclear israelià.[28]
- Durant els anys 1987 i 1988, agents israelians, encapçalats per l'ex-tinent coronel del Mossad Yair Gar Klein, participen en la formació dels grups paramilitars colombians. L'any 2008, Gar Klein va ser extradit de Russia a Colòmbia per ser posat a disposició judicial en relació als crims paramilitars contra la població civil camperola.[29]
- Assassinat del dirigent palestí de l'OAP Khalil Wazir ('Abu Jihad', número 2 de Fatah) a Tunísia el 1988.[30]
- Assassinat d'Elie Hobeika, antic dirigent de les Falanges Libaneses cristianes libaneses, aliades d'Israel en la guerra del Líban, i testimoni de càrrec que havia de declarar en el judici a Bèlgica contra Ariel Xaron per la Matança de Sabra i Xatila, a Beirut el 24 de gener de 2002.[31]
- Finaciar durant la guerra de Síria grups fonamentalistes islàmics com Tahrir Al Sham, Dàeix, Al-Nusra, entre d'altres.
- El gener de 2018 agents del Mossad van robar els arxius sobre el Programa nuclear de l'Iran a Teheran i van treure'ls del país de contraban.[10]
Remove ads
Desfetes
El Mossad també ha patit uns quants fracassos:
- El 1973, el Mossad va matar per error a Lillehammer (Noruega) Ahmad Bushiji, un cambrer àrab que va ser confós amb Ali Hassan Salameh, un dels dirigents del grup Setembre Negre, responsable de la massacre de Múnic.
- El 1997, dos agents del Mossad van ser capturats a Jordània després d'atemptar contra Khàled Mash'al, dirigent del grup Hamàs,[32] mitjançant la injecció d'una droga letal.[33][34] El descobriment prematur de l'operació, i la consegüent violació pública de la sobirania jordana, van causar un dur enfrontament entre el Primer Ministre Benjamin Netanyahu i el rei Hussein, qui, com condició per a alliberar els agents del Mossad i resoldre el malentès, va exigir a Israel subministrar l'antídot contra el verí utilitzat, i a més alliberar diversos palestins presos a Israel, en particular el xeic Ahmad Iassín, fundador de Hamàs.
- El 2 d'agost de 2006, durant els bombardejos i invasió finalment fallida d'Israel al sud del Líban, el Mossad i l'Exèrcit Israelià afirmaren que havia capturat el dirigent libanès Hassan Nasrallah en una operació dels seus comandos d'elit. Finalment, resultà ser un error, el suposat líder xiita detingut era un pastor libanès amb el mateix nom, molt comú a la zona.
- El 19 de gener de 2010 un grup d'onze d'agents del Mossad van assassinar el membre de Hamàs Mahmoud al-Mabhouh en un hotel de Dubai. Poc després, els serveis de seguretat de Dubai identificaren tots els agents, que haurien actuat amb passaports de ciutadans europeus i australians, i que haurien deixat nombroses pistes, incloses nombroses gravacions de càmeres de seguretat, fotografies i targetes de crèdit.[35] La descoberta, que suposà que les imatges dels agents fossin difoses per tots els mitjans, provocà tensions amb els països europeus, així com la sol·licitud d'arrest internacional del cap del Mossad Meir Dagan per part de les autoritats de Dubai, per la implicació d'aquesta agència en el crim. La mateixa premsa israeliana reclamà la destitució de Dagan.[36] El 23 de març Anglaterra expulsa del país un diplomàtic israelià per la implicació d'Israel en la falsificació de passaports britànics per als suposats autors de l'assassinat.[37]
Remove ads
Directors
- 1951-1952 Reuven Shiloaj
- 1952-1963 Iser Har'el
- 1963-1968 Meir Amit
- 1968-1974 Zvi Zamir
- 1974-1982 Yitzjak Jofi
- 1982-1990 Najum Admoni
- 1990-1996 Shabtai Shavit
- 1996-1998 Dani Yatom
- 1998-2002 Efraim Halevi
- 2002-2011 Meir Dagan
- 2011-2016 Tamir Pardo[38]
- 2016-2021 Yossi Cohen
- 2021- David Barnea
En la cultura popular
- Les pel·lícules L'espasa de Gideó (1986) i Munic (2005) mostren les represàlies dels agents del Mossad contra el Setembre Negre després de la Massacre de Múnic de 1972.
- L'espia impossible (1987) és una pel·lícula per a televisió sobre la vida de l'espia principal del Mossad, Eli Cohen.
- A la pel·lícula Swordfish (2001), es creu que el personatge principal Gabriel Shear (interpretat per John Travolta) és un agent del Mossad.
- The Red Sea Diving Resort (2019) està basada lliurement en els esdeveniments de l'Operació Moisès i l'Operació Josuè (conegudes conjuntament com a Operació Germans), en què jueus etíops van ser traslladats de manera encoberta des de camps de refugiats al Sudan a Israel.
- La casa del carrer Garibaldi (1979) i Operació Final (2018), pel·lícules sobre l'exfiltració del criminal de guerra nazi Adolf Eichmann pel Mossad de l'Argentina.
Remove ads
Referències
Bibliografia addicional
Enllaços externs
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Remove ads