Norbergita

La norbergita és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup de l'humita. Rep el seu nom de la localitat de Norberg, on es troba la mina Östanmossa, la seva localitat tipus.

Norbergita
Fórmula química	Mg₃(SiO₄)F₂
Epònim	Norberg (en)
Localitat tipus	Mina Östanmossa, Röberg ore field, Norberg, Västmanland, Suècia
Classificació
Categoria	silicats
Nickel-Strunz 10a ed.	9.AF.40
Nickel-Strunz 9a ed.	9.AF.40
Nickel-Strunz 8a ed.	VIII/A’.04
Dana	52.3.2a.1
Heys	17.1.9
Propietats
Sistema cristal·lí	ortoròmbic
Estructura cristal·lina	a = 8,747(6) Å; b = 4,710(4) Å; c = 10,271(8) Å;
Grup puntual	mmm (2/m 2/m 2/m) - dipiramidal
Color	taronja-groc, groc, taronja a marró
Exfoliació	no observada
Fractura	irregular, desigual, subconcoidal
Tenacitat	fràgil
Duresa (Mohs)	6 a 6,5
Lluïssor	subvítria, resinosa, cerosa
Color de la ratlla	blanc
Diafanitat	transparent, translúcida
Densitat	3,177 g/cm³ (mesurada); 3,186 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiques	biaxial (+)
Índex de refracció	nα = 1,563 a 1,567 nβ = 1,567 a 1,579 nγ = 1,590 a 1,593
Birefringència	δ = 0,027
Angle 2V	mesurat: 44° a 50°
Dispersió òptica	r>v, lleu a forta
Fluorescència	pot mostrar fluorescència brillant de groc feble a groc pàl·lid sota ona cirta; menys brillant sota ona mitja; no és fluorescent sota ona llarga
Impureses comunes	Ti, Al, Fe, Mn, Zn, Ca, H
Més informació
Estatus IMA	mineral heretat (G)
Any d'aprovació	1926
Símbol	Nrb
Referències	[1][2]

Característiques

La norbergita és un silicat de fórmula química Mg₃(SiO₄)F₂. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. La seva duresa a l'escala de Mohs oscil·la entre 6 i 6,5.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la norbergita pertany a «9.AF - Nesosilicats amb anions addicionals; cations en [4], [5] i/o només coordinació [6]» juntament amb els següents minerals: sil·limanita, andalucita, kanonaïta, cianita, mullita, krieselita, boromullita, yoderita, magnesiostaurolita, estaurolita, zincostaurolita, topazi, al·leghanyita, condrodita, reinhardbraunsita, kumtyubeïta, hidroxilcondrodita, humita, manganhumita, clinohumita, sonolita, hidroxilclinohumita, leucofenicita, ribbeïta, jerrygibbsita, franciscanita, örebroïta, welinita, el·lenbergerita, sismondita, magnesiocloritoide, ottrelita, poldervaartita i olmiïta.

Formació i jaciments

Va ser descoberta a la mina Östanmossa, a la localitat de Norberg, al comtat de Västmanland, Suècia. També ha estat descrita a Austràlia, Canadà, Xina, Finlàndia, Itàlia, Pakistan, Romania, Rússia, Escòcia i els Estats Units.