Proudita

La proudita és un mineral de la classe dels sulfurs (sulfosals). Fou anomenat l'any 1976 per W. G. Mumme en honor de Sir John Seymour Proud, un enginyer de mines i director de la Peko-Wallsend mining company, una empresa minera que explotà els dipòsits d'or de Tennant Creek, on va descobrir-se el mineral. En la primera publicació, el mineral fou anomenat wittita B.^[1][2]

Proudita
Fórmula química	CuPb7.5Bi9.33(S,Se)22
Localitat tipus	Mina Juno, Tennant Creek, Regió de Barkly, Territori del Nord, Austràlia
Classificació
Categoria	sulfosals
Nickel-Strunz 10a ed.	2.JB.25d
Nickel-Strunz 9a ed.	2.JB.25d
Dana	3.6.1.1
Heys	5.7.14
Propietats
Sistema cristal·lí	monoclínic
Estructura cristal·lina	a = 31,814(1) Å; b = 4,1002(2) Å; c = 36,560(1) Å; β = 109,226(1)°
Grup puntual	2/m - prismàtica
Grup espacial	b2/m
Color	gris platejat
Exfoliació	bona: una direcció paral·lela a l'elongació del cristall, una segona en un angle aparent de 40 graus amb relació a la primera.
Duresa (Mohs)	2 a 2,5
Lluïssor	metàl·lica
Densitat	7,08 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiques	biaxial (+)
Pleocroisme	visible
Dispersió òptica	r > v molt forta
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA1975-028
Any d'aprovació	1975
Símbol	Pdi
Referències	[1]

Característiques

La proudita és una sulfosal de fórmula química CuPb_7.5Bi_9.33(S,Se)₂₂. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 2 a 2,5.

L'exemplar que va servir per a determinar l'espècie, el que es coneix com a material tipus, es troba conservat a la Universitat de Nova Anglaterra.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la proudita pertany a «02.JB: Sulfosals de l'arquetip PbS, derivats de la galena, amb Pb» juntament amb els següents minerals: diaforita, freieslebenita, marrita, cannizzarita, wittita, junoïta, neyita, nordströmita, nuffieldita, cosalita, weibul·lita, felbertalita, rouxelita, angelaïta, cuproneyita, geocronita, jordanita, kirkiita, tsugaruita, pillaita, zinkenita, scainiita, pellouxita, chovanita, aschamalmita, bursaita, eskimoita, fizelyita, gustavita, lil·lianita, ourayita, ramdohrita, roshchinita, schirmerita, treasurita, uchucchacuaita, ustarasita, vikingita, xilingolita, heyrovskýita, andorita IV, gratonita, marrucciïta, vurroïta i arsenquatrandorita.^[1]

Formació i jaciments

Es troba en grans cossos de magnetita afectats per hidrotermalisme (Austràlia), sovint associada a or natiu, junoïta, heyrovskýita rica en seleni, krupkaïta i magnetita.^[3]