Quinoa
espècie de planta From Wikipedia, the free encyclopedia
Remove ads
La quinoa (Chenopodium quinoa)[1] és una espècie de planta amb flors del gènere Chenopodium dins la família de les amarantàcies (Amaranthaceae). És una planta que té usos medicinals i alimentaris, és nativa de les zones subtropicals de l'oest d'Amèrica del Sud, concretament dels Andes, des de l'Equador fins al nord de l'Argentina.[2]
 |
Aquest article (o aquesta secció) necessita alguna millora en els enllaços interns. |
.svg){kind=link}
És un pseudocereal, és a dir, no pertany a la família de les poàcies, on s'hi troben els cereals, però gràcies al seu alt contingut en midó el seu ús és similar al d'un cereal (no prové de les espigues de gramínies). La quinoa en realitat és una nou petita, d'uns 2 mil·límetres, i, per tant, en sentit estricte, és un fruit sec.[2] És una planta anual herbàcia que mostra una elevada adaptabilitat ja que és capaç de créixer en sòls marginals, en entorns de sequera, salinitat elevada o gelades.[3]
Es considerava la quinoa com al "gra d'or" pels inques i darrerament, la quinoa ha guanyat rellevància mundial atès al seu alt valor nutricional i l'abscència de gluten. A més, té un contingut en carbohidrats, minerals i fibra ja que contribueix a la digestió.[4] Un altre dels motius de la seva popularitat és la sostenibilitat que comporta el seu conreu i posterior procés de tractament, atès a què necessita poca aigua i és molt versàtil. S'utilitza extensament en l'àmbit culinari, però té altres aplicacions que afecten de primera mà la salut humana.[2]
Remove ads
Morfologia
És una planta herbàcia anual de tija erecta que pot mesurar des de 0,3 fins a 3 metres d'altura i que presenta un sistema d'arrels molt ramificada, que són de tipus pivotant, de manera que penetren profundament al sòl.[5] La tija pot presentar diferents coloracions segons l'espècie a conseqüència d'una adaptació evolutiva per combatre l'estrès nutricional, la fred o la dessecació.[4] Les fulles són polimòrfiques, simples, peciolades, amb els marges dentats i nervadura pinnada que es disposen de manera alternada, la forma és variable, la mida varia entre uns 3 cm i els 15 cm i presenta coloracions que van del verd al porpra. Aquestes, a més, presenten un granulat de cristalls d’oxalat de calci a la làmina, fet que ajuda a retenir aigua i reduir l’evapotranspiració.[3]
Pel que fa a l'aparell reproductiu, les flors són petites, pentàmeres i poden ser femenines o hermafrodites, aquestes es troben en inflorescències del tipus panícules (les quals poden ser rodones, allargades o intermèdies).[3] En el cas de les flors hermafrodites tenen cinc sèpals verds i cinc estams a l'androceu, mentre que al gineceu hi ha un ovari amb un estil que es bifurca en dos estigmes. Les flors femenines són similars però mancades d'estams.[3] Les inflorescències, anteriorment comentades, són terminals en forma de panícules compostes per glomèruls de flors. El fruit és un aqueni indehiscent amb una única llavor, compost pel pericarpi que conté saponines, que donen un sabor amarg en varietats de quina no seleccionades artificialment, l'episperma que proporciona un espai d'emmagatzemament i el zigot amb cotilèdons.[5]
Remove ads
Taxonomia
Els següents noms científics són sinònims de Chenopodium quinoa:[2]
- Sinònims homotípics
- Chenopodium album var. quinoa (Willd.) Alef.
- Chenopodium album subsp. quinoa (Willd.) Kuntze
- Chenopodium album var. quinoa (Willd.) Kuntze
- Chenopodium hircinum var. quinoa (Willd.) Aellen
- Sinònims heterotípics
- Chenopodium album var. laciniatum Alef.
- Chenopodium album convar. leucocarpum Alef.
- Chenopodium album subvar. leucospermum (Schrad.) Kuntze
- Chenopodium album var. moquinii Alef.
- Chenopodium album var. purpurascens (B.Juss. ex Jacq.) Alef.
- Chenopodium album f. subspontaneum Kuntze
- Chenopodium atriplicis L.f.
- Chenopodium ccoyto Toro Torr.
- Chenopodium ccuchi-huila Toro Torr.
- Chenopodium chilense Pers.
- Chenopodium guinoa Krock.
- Chenopodium hircinum var. andinum Aellen
- Chenopodium hircinum f. laciniatum (Moq.) Aellen
- Chenopodium hircinum subsp. milleanum (Aellen) Aellen
- Chenopodium hircinum var. rhombicum Aellen
- Chenopodium hircinum f. rubescens (Moq.) Aellen
- Chenopodium hircinum f. viridescens (Moq.) Aellen
- Chenopodium leucospermum Schrad.
- Chenopodium punctulatum Scop.
- Chenopodium purpurascens B.Juss. ex Jacq.
- Chenopodium purpurascens var. lanceolatum Moq.
- Chenopodium purpurascens var. punctulatum Moq.
- Chenopodium quinoa var. laciniatum Moq.
- Chenopodium quinoa var. lutescens Hunz.
- Chenopodium quinoa var. melanospermum Hunz.
- Chenopodium quinoa subsp. milleanum Aellen
- Chenopodium quinoa var. orbicans Murr
- Chenopodium quinoa f. purpureum Aellen
- Chenopodium quinoa var. rubescens Moq.
- Chenopodium quinoa var. viridescens Moq.
Remove ads
Història
Origen
El seu origen és a la regió andina d'Amèrica (Perú, Bolívia, Argentina i Mèxic) on durant 6.000 anys va ser una espècie conreada molt important al costat de la patata i el blat de moro, especialment per les poblacions Aimara i Quítxua. El nom "quinoa" (també escrit kinwua o kinua) prové de la llengua quítxua, on vol dir "gra" o "llavor nutritiva". S'han trobat evidències arqueològiques de quinoa en tombes i també en ceràmiques, també en forma de llavors carbonitzades.[6]
Per les civilitacions Inca, Aimara i Quítxua era una planta conreada sagrada coneguda com a chisaya mama o «la mare de tots els grans» utilitzada en rituals religosos relacionats amb la fertilitat, l'abundància i la connexió amb la Pacha Mama, és a dir, la mare terra. Amb l'arribada dels conqueridors espanyols al segle XVI aquesta veneració els va semblar una burla sacrílega del sagrament de la Comunió cristiana i van bandejar el seu conreu, substituint-lo per espècies de cereals europees, així com el blat o l'ordi.[7] Després de la colonització, la quinoa va esdevenir un "aliment indígena" de menys prestigi, de manera que va passar a ser un aliment de subsistència en zones remotes, quan abans havia estat un aliment amb un valor molt elevat.
Es pot conrear als Andes i l'altiplà andí fins a una alçada de 4.000 metres ja que la quinoa compta amb una alta adaptabilitat per les altituds, sòls pobres en nutrients i condicions fredes i de sequera. Actualment és conreada a una setantena de països.[7]
S'ha observat que en les poblacions andines hi havia una selecció de les llavors més grans i resistents a la salinitat. En diversos estudis genètics s'ha apreciat que aquesta selecció artificial al llarg del temps ha portat a un efecte coll d'ampolla que ha causat la pèrdua de la diversitat original en l'espècie.[5]
L'any 2013 el programa de Food and Agriculture Organization of the United Nations (FAO), va reconèixer les qualitats de la quinoa com a aliment i per això aquest any va ser designat com l'Any Internacional de la Quinoa (International Year of Quinoa).[8]
Remove ads
Composició i valor nutricional
Macronutrients
En primer lloc, hi ha entre un 49 i 68 % d’hidrats de carboni, principalment, en forma de midó amb grànuls molt fins (menys de 3 µm), que li confereixen propietats funcionals útils en la indústria alimentària —com una elevada viscositat, capacitat d’absorció d’aigua i estabilitat en congelació-descongelació. En quant a proteïnes, representen entre un 11 i 19 %, i totes constituïdes dels 9 aminoàcids essencials: lisina, leucina, isoleucina, metionina, fenilalanina, treonina, triptòfan, valina i histidina. Aquesta composició proteica és d’una qualitat superior a la del blat, l’arròs o el blat de moro, i la FAO la considera comparable a la de la llet pel que fa a aquest balanç d’aminoàcids.[9] El contingut lipídic és força més inferior, situat entre 2 i 9,5 %, destacant els àcids grassos oleic (C18:1), linoleic (C18:2) i linolènic (C18:3), que representen més del 80 % dels greixos totals. En aquest cas, aquests valors de greixos confereixen a la quinoa un alt valor dietètic i un potencial efecte beneficiós sobre la salut cardiovascular. També, s'aprecia un 7-17% de fibra, però aquesta última és més variable segons el seu tractament i post-collita.[10]
Micronutrients
Els micronutrients es troben en menor quantitat a la quinoa, però tenen la mateixa rellevància que els macronutrients; i són: calci, magnesi, fòsfor, potassi (el que es troba amb més quantitat) i ferro (el que té el contingut més baix). De tal manera, igualment són valors superiors als dels cereals comuns. En addició, conté oligoelements com el zinc, el coure i el manganès; així com vitamina B1 (tiamina), B2 (riboflavina) B3 (niacina) i B9 (àcid fòlic).[10][9]
Compostos bioactius
Conté, tot i que en un baix contingut, polifenols (com l'àcid ferúlic, l’àcid gàl·lic o el kenferol), els quals tenen propietats antioxidants i anticanceroses. També, hi ha la presència de saponines, localitzades principalment a la coberta externa del gra ja que actuen com a defensa natural contra els ocells. A més, tanmateix, tenen aplicacions potencials en la indústria farmacèutica i cosmètica.[10]
Actualment la quinoa està molt revaloritzada i les Nacions Unides el considera un superconreu per l'alt contingut en proteïna que posseeix.[7]A més, conté tots els aminoàcids essencials de manera equilibrada (el blat i l'arròs, en canvi, són baixos en lisina) i no té gluten (per tant, és apte perquè persones celíaques la consumeixin, i també la seva farina és una alternativa a la farina de blat[11]) i és fàcil de digerir, mantenint l'índex glucèmic baix, de manera que ajuda a mantenir nivells de sucre estables en la sang.
A la quinoa envasada ja se li ha tret industrialment la coberta de saponina que resultaria amargant. La forma de preparació culinària més fàcil és bullir-la com si fos arròs.
Pel que fa a la composició nutricional, per 100 grams de quinoa contenen:
Remove ads
Elaboració
S'inicia amb una collita que s'ha de donar quan els grans de quinoa mostrin una aparença seca i s'ha de tenir en compte que les inflorescències d'aquesta planta s'anomenen panícules, de manera que convé tallar-la sencera.[10] A continuació, s'ha de fer un assecat en el que se separen els grans i es redueix la humitat al voltant del 10-12% pel posterior Emmagatzematge. Es pot deixar assecar-se al sol amb una ventilació adequada o fer-ho de manera mecànica. Hi ha 3 mètodes principals que permet assecat en feixos: "arcos", "taucas" o "chucus".[10] El següent pas de la post-collita és batre (threshing) per separar els grans de la panícula. De nou, pot ser de manera manual, però també semimecànica o mecànica (la més eficient pel processament posterior).[13][10] És molt important realitzar aquesta separació dels grans aptes per la comercialització i consum, és per això que cal separar exhaustivament restes vegetals ("jipi") i altres impureses del gra, utilitzant des del mètode tradicional amb el vent fins a sistemes mecànics de flux d’aire (augmenten el rendiment fins a 500-800 kg/h).[10] Finalment, cal que els grans que han romàs dels anteriors passos s'emmagatzemin en sacs de llana o bosses de polietilè fins al seu processament posterior.[13]
Tanmateix, la quinoa postcollida, ha de passar un altre filtratge abans de considerar els grans aptes pel comerç i distribució, cal que superin seqüències de tractaments: en primer lloc, cal fer una segona neteja de les impureses dels grans (pedres, tiges, pols), llavors, una desaponificació[14]. L'objectiu d'aquesta és extreure les saponines (<0,1%) fent un rentat o abrassió de la coberta del gra ja aquestes donen gust amarg. Continuadament, s'asseca per establir una humitat més baixa del gra (afavorint així a la conservació) i es classifica per mida o color mitjançant separadors òptics. Finalment, es fa una última filtració fina o aspiració per garantir la puresa dels grans de quinoa.[10]
Remove ads
Aplicacions
Actualment, la quinoa presenta multitud d'aplicacions, entre les quals s'inclouen el consum directe i la producció industrial referent al sector alimentari coneguda per la seva rellevància nutricional i funcional, un alt contingut en fibra i proteïnes d'alta qualitat.
Normalment, la seva principal actuació és en l'àmbit culinari, on gràcies al seu alt valor nutricional, la quinoa ha guanyat importància culinària en els darrers anys, i no sols a Europa, sinó a escala mundial. És per aquest motiu que se sol menjar amb gran varietat de condiments i diversitat de receptes; com per exemple: amanida de quinoa, en forma d'hamburguesa afegint altres vegetals, saltejada o cuita amb verdures i brots de soja, etc.[4] A més, la quinoa és especialment valorada perquè és naturalment sense gluten, cosa que la converteix en una alternativa excel·lent per a persones amb celiaquia o sensibilitat al gluten.[15]
En l'àmbit sanitari, segons la FAO (Food and Agriculture Organization of the United Nations), les comunitats andines fan servir la infusió de fulles de quinoa per prevenir o curar infeccions d’orina, a l’hora que té també propietats laxants. A més, s'ha observat que si les fulles de la quinoa es consumeixen en forma de sopa és un remei tradicional per combatre l'herpes, la urticària i altres afeccions de la pell. La quinoa, barrejada amb l'alcohol, també té propietats curatives en luxacions i fractures d'ossos.[16]
En l'àmbit ambiental, els residus de les tiges de quinoa es poden utilitzar com a immobilitzadors del níquel en el sòl, de manera que la quinoa pot ser utilitzada com a sistema de bioremediació, permetent reduir riscos ambientals, tenint així un efecte positiu i contribuïnt a la sostenibilitat.[17] També es pot utilitzar per a la fitoestabilització de cadmi i plom, ja que tendeix a retenir aquests metalls en les arrels, minimitzant la seva translocació a les parts aries i a les llavors.[18]
Pel que fa l'àmbit farmacèutic, es troben cremes a partir de l'oli de la quinoa, ja que s'ha estudiat que aquest contribueix a l'abundància de proteïnes que estan relacionades amb la regeneració tissular, la protecció contra radiació i també a la llum UV, de manera que s'aporta un "segellat" fent la pell més suau i firme.[19] També es poden utilitzar per fer productes pel cabell, és a dir, xampús que contenen proteïnes hidrolitzades que aumenten la brillantor del cabell i també aporten una pel·lícula protectora, a més, els seus surfactants naturals ajuden a una neteja més suau i proporcionen un efecte acondicionador.[20]
En referència a l'àmbit bioindustrial, s'ha estudiat la fermentació de la quinoa per millorar el seu aport nutricional i la digestió de les seves proteïnes. S'han dut a terme estudis que utilitzen Lactobacillus plantarum modificat genèticament per obtenir quinoa amb una estructura que millora la seva digestabilitat i també begudes vegetals.[21] Així doncs, les modificacions estructurals de les proteïnes de quinoa mitjançant fermentació milloren la solubilitat, la capacitat emulsionant i la digestibilitat, la qual cosa fa que siguin més utilitzables en aliments, begudes o proteïnes vegetals.[22]
També s'està estudiant la germinació de la Chenopodium quinoa, que és un bioprocés que consisteix en hidratar les llavors i deixar-les brotar durant diversos dies, de manera que s'activen enzims naturals com amilases i proteases que descomponen midó i proteïnes en compostos més simples i durant aquest procés augmenta la biodisponibilitat de minerals com ferro i zinc es redueixen antinutrients com els fitats i es generen compostos bioactius com l’àcid gamma aminobutíric (GABA) que té efectes antioxidants i relaxants i aquesta tècnica s’utilitza per elaborar farines germinades i begudes vegetals.[23]
Remove ads
Microorganismes associats
En referència als microorganismes associats a la quinoa, degut a les condicions de cultiu d'aquesta, s'ha estudiat que podrien ser resistents a condicions extremes (altitud, sòls pobres, temperatures extremes...). Entre les espècies de microorganismes aïllades de la planta, es troben:
Molts dels bacteris trobats en la quinoa aporten beneficis a la planta, com per exemple la fixació de nitrogen, on s'han arribat a detectar fins a 31 espècies diferents amb capacitat fixadora. Aquesta activitat positiva per la planta pot ser producte de tenir-hi associades micorrizes arbusculars.[24] Per altra banda, la solubilització del fòsfor compta de fins a 72 aïllats responsables d'aquesta activitat. Un exemple d'aquests, aïllats és Penicillium funicuiosum P1, un fong que secreta àcids orgànics capaços d'accelerar i potenciar el creixement de Chenopodium quinoa i que ajuda la planta a resistir l’estrès salí-alcalí a nivell fisiològic.[25] Tanmateix, es troben soques de Bacillus productores fitohormones (com la auxina IAA) potenciadores del creixement de la planta. Aquestes soques són d'especial rellevància ja que permeten reduir la presència de fertilitzants convencionals en cultius de quinoa.[24]
Un altre exemple de microorganisme associat aventatjós és Lactobacillus, del qual s'ha observat la seva presència en baixa quantitat com a microbiota pròpia dels grans. Els materials i mètodes que es van aplicar en relació als estudis foren un recompte de viables i la seqüenciació genètica per avaluar la capacitat de Lactobacillus a fermentar sucres com la xilosa i/o el glicerol. Aquests microorganismes podrien presentar un ventall de beneficis biotecnològics, entre els que es troba la possibilitat de dur a terme aquestes fermentacions per tal de produir productes derivats de la quinoa, que són alternatives a productes clàssics que poden contenir gluten, per exemple.[26]
No obstant això, també s'han aïllat altres microorgansimes que ataquen i afecten la quinoa de manera negativa, arribant a causar-li la mort. Una de les malalties més esteses és el míldiu, causada per Peronospora variabilis, un fong oomicet esporulat que afecta sobretot les fulles d'aquesta causant taques groguenques amb una posterior defoliació i necrosi. De fet, a nivell mundial, provoca pèrdues de rendiments en el cultiu derivades en grans pèrdues econòmiques.[27] A més, es poden trobar altres espècies patògens associades: Ascochyta caulina, Cercospora cf. chenopodii, Colletotrichum nigrum i Pseudomonas syringae, entre altres.[27]
Remove ads
Seguretat i qualitat alimentària
La seva composició pot afavorir el desenvoulupament de microorganismes si no es manipula correctament. El creixent consum mundial de quinoa exigeix reforçar els protocols de seguretat alimentària per assegurar la seva innocuïtat des de la collita fins el consum.[28]
Està demostrat que les llavors de quinoa poden contenir floridures, llevats i bacteris aeròbics, entre ells espècies del gènere Bacillus com B. cereus, capaç de produir toxines alimentàries si el producte no es conserva adequadament. Aquestes contaminacions natural indiquen la importància d'un bon assecat i emmagatzematge.[29] En la comercialització de quinoa orientada al mercat de la Unió Europea, s'exigeix que el producte compleixi amb normes rigoroses de seguretat alimentària, traçabilitat i higiene, incloent-hi l'aplicació de sistemes d'anàlisis de perills i punts de control crítics (HACCP).[4]
En el processament industrial de la quinoa, ha de prestar-se especial atenció a la rentada i neteja del gra, així com a l'eliminació eficaç de saponines i altres compostos que podrien afavorir el creixement microbià. Els tractaments de desinfecció adequats poden reducir considerablement càrregues bacterianes.[30] Un estudi ha demostrat que l'aplicació de tractaments basats en agents químics com l'hipoclorit de sodi, l'àcid acètic, l'etanol o el peròxid d'hidrogen, així com combinacions amb ultrasons o aigua calenta, són capaces de reduir de manera notable la càrrega microbiana inicial. En particular, la combinación de desaponificació prèvia, immersió controlada en solucions desinfectants i esbandides finals amb aigua estèril contribueix a una eliminació més eficaç de microorganismes superficials, afavorint tant a seguretat higiènica com la qualitat del producte.[30]
Els residus plaguicides constitueixen la principal preocupació detectada pels compradors europeus de quinoa, de manera que la quinoa convencional ha de romandre dins del Límits Màxims de Residus (MRL) establerts per la normativa europea.[29] A més, donat l'alt contingut en àcids grassos insaturats, la UE ha emfatitzat que han de controlar-se acuradament la humitat del gra i les temperatures d'emmagatzematge per a prevenir l'oxidació lipídica i la deterioració de la qualitat proteica.[31] D'aquesta manera, l'emmagatzematge en atmosfera adequada, amb humitat relativa i temperatura controlades, i l'ús d'envasos propis per a aliments compleixen un paper clau per evitar la proliferació microbiana, la formació de toxines o la pèrdua de propietats funcionals.[32]
La conservació de la llavor de quinoa requereix que es mantingui en condicions que preservin tant el seu valor nutricional com la seva innocuïtat microbiològica. Segons la norma CXS 333-2019 del Codex Alimentarius Commission, el producte ha de complir amb els nivells màxims de contaminants i residus aplicant el "General Principals of Food Hygiene".[33]
Quant al mostreig i anàlisi de contaminants com el cadmi i el plom en la quinoa, l'Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA) adverteix que les llavors de quinoa poden acumular nivells relativament alts d'aquests metalls pesants, especialment quan es conreen en sòls volcànics o amb alta mineralització. Per aquest motiu, es recomana establir límits màxims específics per a la quinoa dins de la normativa europea sobre contaminants inorgànics. Els valors de referència permesos per a aquests elements, segons la legislació vigent. Es poden consultar en la Taula suplementària 3 següent.[34]
Respecte a l'etiquetage i la informació al consumidor, la quinoa comercialitzada en el mercat de la Unió Europea ha de complir amb els requisits del Reglament (EU) No 1169/2011 sobre informació alimentària al consumidor, la qual cosa implica que l'envasament mostri clarament el nom de l'aliment, la llista d'ingredients (si aplica), al·lergògens, la quantitat neta, el lot, la data de consum preferent o caducitat i el país d'origen o lloc de procedència.[29]
Altres reaccions adverses
Tot i que la quinoa, al no contenir gluten, és un aliment segur pels celíacs[36], té proteïnes capaces d'induir anticossos IgE específics, cosa que és típica d’una al·lèrgia. Dites proteïnes, d'uns 25 kDa, mostren similitud i reactivitat creuada amb al·lèrgens de cacauet i fruits secs i poden arribar a l’intestí i desencadenar una resposta immunitària.[37] Tanmateix, actualment, l’al·lèrgia a la quinoa és considerada poc freqüent, però podria haver-hi un augment amb la major popularitat d’aquest aliment i caldrà un bon diagnòstic i tractament clínic (sobretot per persones celíaques que la consumeixin).[38] A més també poden haver-hi reaccions negatives no al·lèrgiques a les saponines, però que igualment causin probles digestius i dolor intestinal.[39]
_2.jpg)
Hi ha pocs casos de persones intoxicades per quinoa reportats de forma pública, però sí que existeixen alertes de contaminació per micotoxines i aflatoxines que els productes d'aquesta contenen. Mundialment, aquest 2025 hi ha alguns productes que s'han hagut de retirar del mercat degut a la presència d'aflatoxines [40]. Sense oblidar alarmes a nivell de de Catalunya, a l’informe RASFF de gener de 2025, l’Agència Catalana de Seguretat Alimentària (ACSA) indica que hi ha hagut alertes per micotoxines i que un dels productes notificats és “quinoa del Perú”.[41] Malgrat això, cal destacar que no notifica cap brot ni afectació multitudinària.[41]
Remove ads
Impacte social i econòmic
En els últims anys, la demanda que hi ha per la quinoa ha fet que aquesta esdevingui gairebé un producte de luxe, de manera que entre l'any 2004 i 2013 els preus s'han triplicat. S'estima que això ha tingut un efecte negatiu en els països productors, on la quinoa actualment és més costosa que el pollastre o l'arròs. Per tant, es considera que la manca d'aquest aliment podria causar deficiències en la dieta de la població andina.
Per altra banda, aquesta explosió en el consum de la quinoa ha causat un increment dels ingressos dels productors, especialment els petits productors, dels quals molts han pogut millorar les seva qualitat de vida, augmentant fins a un 46% en aquest benestar.
Segons estudis duts a terme pel Trade for Development Center es preveu que al 2026 la quinoa haurà duplicat el seu mercat global respecte fa 10 anys.[42] Aquesta situació també és preocupant pels petits productors, ja que cada vegada s'instauren noves empreses que produeixen quinoa de manera industrial pel que la competència cada vegada és més elevada.[43] S'estima que per garantir la supervivència d'aquests productors andins caldrà trobar un nou nínxol al mercat, com per exemple vendre el seu producte demostrant que és quinoa orgànica, cultivada amb mètodes tradicionals i amb un comerç just.[44] En referència al preu actual de la quinoa, al supermercat ronda al voltant de 6-8 euros el kilogram a Espanya.
Referències
Bibliografia
Vegeu també
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Remove ads