Riner

Riner és un municipi de la comarca del Solsonès i, alhora, una de les cinc entitats de població o pobles que hi ha al municipi. El centre de major atracció del municipi és el conjunt del Santuari del Miracle, capital del municipi.

Mapa del municipi amb les seves entitats de població i els municipis limítrofs.

Entitat de població	Habitants (2024)
Freixinet	108
el Miracle	57
Su	51
Santa Susanna	31
Riner	17
Font: Idescat

Riner

Escut d'armes
Tipus	municipi de Catalunya
Lloc
41° 56′ 29″ N, 1° 33′ 49″ E
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	Catalunya
Província	província de Lleida
Comarca	Solsonès
Capital	el Miracle
Població humana
Població	262 (2024) (5,56 hab./km²)
Llars	52 (1553)
Idioma oficial	català
Geografia
Superfície	47,1 km²
Banyat per	Cardener i riu Negre
Altitud	830 m
Limita amb	Olius Pinós Cardona Clariana de Cardener Llobera
Organització política
• Alcalde	Joan Solà i Bosch (2023–)
Identificadors descriptius
Codi postal	25290
Codi INE	25186
Codi IDESCAT	251863
Lloc web	riner.ddl.net

Geografia

• Llista de topònims de Riner (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc)

Situació i límits

El municipi de Riner està situat al sud-est de la comarca del Solsonès. Els límits del seu terme municipal són:

• Pel nord-oest limita amb el municipi d'Olius.
• Pel nord-est i l'est limita amb el municipi de Clariana de Cardener.
• Pel sud-est limita amb el municipi de Cardona (Bages).
• Pel sud limita amb el municipi de Pinós.
• Per l'oest limita amb el municipi de Llobera.

Orografia

Mapa orogràfic del municipi.

La major part del municipi de Riner forma part de l'altiplà del Solsonès. Així doncs, bona part del seu territori té unes altituds compreses entre els 600 m. i els 900 m. i només les valls del riu Negre que travessa d'oest a est la part septentrional del terme municipal i una petita porció de la vall del Cardener situada a l'extrem nord-est del terme municipal tenen altituds inferiors al 600 m.

Aquest altiplà presenta una inclinació del sud cap al nord. És, per tant la banda sud del municipi la més alçarosa i on es troba la màxima altitud del terme municipal, el tossal del Piu, que assoleix els 865,7 metres d'altitud.^[1] Per contra, la cota més baixa del terme municipal es troba al punt on el Cardener surt del municipi (469 metres d'altitud^[1]).

En aquest altiplà les serralades hi són escasses. Al Nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya Arxivat 2008-05-13 a Wayback Machine. se n'hi inclouen tres: la Serra, la Serra de Bàlius i el Serrat Llarg. A banda d'aquestes tres, però, cal fer esment d'El Serrat, d'El Tossal i de la Serra del Solà.

Els turons, en canvi, no són tan escassos; el citat Nomenclàtor inclou els següents: les Turoneres, el Roc del Cóm, Sant Diumenge, Sant Gabriel i el ja citat Tossal del Piu.

Hidrografia

Mapa hidrogràfic de Riner

A excepció d'una estreta franja del terme municipal situada a l'extrem sud-occidental que aboca les aigües pluvials a la conca de la Riera de Llanera (⇒ Riubregós ⇒ Segre), la resta del municipi pertany a la conca del Cardener. Una petita porció del terme situada a l'extrem nord-oriental (sota la presa del Pantà de Sant Ponç) ho fa directament. Una altra extensió de forma triangular situada a l'extrem meridional al voltant del poble de Su, ho fa mitjançant la capçalera de la Riera de Matamargó (⇒ Riera de Salo ⇒ Cardener) i la resta del terme municipal ho fa escolant les seves aigües cap al Riu Negre (⇒ Cardener)

En total, el terme municipal és recorregut (de manera íntegra o parcialment) per un total de 122 cursos fluvials que sumen una longitud de 99,96 km.

Conques	Extensió (en km²	Quantitat de cursos fluvials	Total km de xarxa	Cursos destacables
Riera de Llanera	3,5	19	7,06	⊙ Barranc de Gangolells ⊙ Rasa de la Rovira
Cardener	1,7	4	1,70	⊙ Rasa de Font Salada ⊙ Rasa del Clot de la Cometa ⊙ Rasa de Sant Miquel
Cardener-Riera de Matamargó	3,2	10	7,11	⊙ Riera de Matamargó
Cardener-Riu Negre	38,7	122	89,81	⊙ Riu Negre ⊙ Rasa de Torredeflot ⊙ Rasa de Guardiola ⊙ Rasa de la Solana ⊙ Rasa de l'Alzina ⊙ Rasa de Tracs ⊙ Rasa del Jepet ⊙ Rasa de l'Estany ⊙ Rasa del Borràs ⊙ Rasa de Vivets ⊙ Rasa de l'Avellanosa ⊙ Rasa de Font Rodona ⊙ Rasa de Freixinet ⊙ Rasa del Clot de Solerbrocó ⊙ Rasa de Villorbina ⊙ Rasa de Vilanrosa ⊙ Rasa d'Anglerill

Demografia

Evolució demogràfica

1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910 48 53 52 246 462 801 519 585 471 477

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994 489 580 540 545 458 356 280 280 255 255

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014 276 278 286 276 273 274 300 292 294 281

2016 2018 2020 2022 2024 2026 2028 2030 2032 2034 - 261 263 280 262 - - - - -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

DISTRIBUCIÓ PER EDAT I SEXE (2001)[2]
Menors de 15 anys	De 15 a 64 anys	Més de 64 anys
17 homes i 14 dones	92 homes i 92 dones	34 homes i 30 dones

Evolució demogràfica
Any	Nucli urbà			Poblament dispers			Total
	Homes	Dones	Total	Homes	Dones	Total
2000	0	0	0	10	3	13	13
2001	0	0	0	9	3	12	12
2002	0	0	0	8	3	11	11
2003	0	0	0	8	3	11	11
2004	0	0	0	8	3	11	11
2005	0	0	0	8	2	10	10
2006	0	0	0	8	4	12	12
2007	0	0	0	7	4	11	11
2008	0	0	0	6	6	12	12
Font: INE

Economia

Agricultura

% SUPERFÍCIE MUNICIPAL DESTINADA A ÚS AGRÍCOLA (1999)[2]
Tipologia	hectàrees	% superfície del municipi	% comarcal d'aquesta tipologia
Terres llaurades	1.734	36,8	8,5
Pastures permanents	29	0,6	0,4
Boscos	2.381	50,6	4,7

Ramaderia

CAPS DE BESTIAR (dades de 1999)[2]
Tipologia	1982	1999	% comarcal	caps de bestiar per habitant
Boví	837	1.090	7,9	3,9
Oví	1.680	3.239	11,0	11,7
Cabrum	85	7	0,2	0,0
Porcí	4.418	9.696	7,4	34,9
Aviram	7.306	0	0,0	0,0
Conilles mare	1.415	1.234	11,8	4,4
Equí	0	0	0,0	0,0

Índex de motorització

PARC DE VEHICLES (per cada 1000 habitants)[2]
any	Cotxes	Motocicletes	Camions i furgonetes
1991	407,11	23,72	134,39
2006	606,84	69,34	266,42
Catalunya (2006)	447,39	74,61	108,28

Vegeu també

• Coral la Fònica de Freixinet
• Collet del Moro