Rustumita

La rustumita és un mineral de la classe dels silicats. Rep el nom en honor de Rustum Roy (3 de juliol de 1924 - 26 d'agost de 2010), professor de la Universitat Estatal de Pennsilvània i especialista en química de cristalls de minerals i materials sintètics.

Rustumita
Fórmula química	Ca10(Si₂O₇)₂(SiO₄)(OH)₂Cl₂
Epònim	Rustum Roy
Localitat tipus	Kilchoan, Ardnamurchan, Consell de Highland, Escòcia
Classificació
Categoria	silicats
Nickel-Strunz 10a ed.	9.BG.30
Nickel-Strunz 9a ed.	9.BG.30
Nickel-Strunz 8a ed.	VIII/B.06
Dana	58.2.5.1
Heys	17.3.1
Propietats
Sistema cristal·lí	monoclínic
Estructura cristal·lina	a = 7,62 Å; b = 18,55 Å; c = 15,51 Å; β = 104,33°
Grup espacial	grup espacial C2/c
Color	incolor
Macles	lamel·lars en (100)
Exfoliació	pobre en (100), molt pobre en (010) i (001)
Densitat	2,86 g/cm³ (calculada)
Impureses comunes	H
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA1964-004
Símbol	Rtm
Referències	[1]

Característiques

La rustumita és un silicat de fórmula química Ca₁₀(Si₂O₇)₂(SiO₄)(OH)₂Cl₂. Cristal·litza en el sistema monoclínic.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la rustumita pertany a «09.B - Estructures de sorosilicats amb grups barrejats de SiO₄ i Si₂O₇; cations en coordinació octaèdrica [6] i major coordinació» juntament amb els següents minerals: al·lanita-(Ce), al·lanita-(La), al·lanita-(Y), clinozoisita, dissakisita-(Ce), dol·laseïta-(Ce), epidota, epidota-(Pb), khristovita-(Ce), mukhinita, piemontita, piemontita-(Sr), manganiandrosita-(La), tawmawita, manganipiemontita-(Sr), ferrial·lanita-(Ce), clinozoisita-(Sr), manganiandrosita-(Ce), dissakisita-(La), vanadoandrosita-(Ce), uedaïta-(Ce), epidota-(Sr), al·lanita-(Nd), ferrial·lanita-(La), åskagenita-(Nd), zoisita, macfal·lita, sursassita, julgoldita-(Fe2+), okhotskita, pumpel·lyïta-(Fe²⁺), pumpel·lyïta-(Fe³⁺), pumpel·lyïta-(Mg), pumpel·lyïta-(Mn²⁺), shuiskita, julgoldita-(Fe³⁺), pumpel·lyïta-(Al), poppiïta, julgoldita-(Mg), ganomalita, vesuvianita, wiluïta, manganovesuvianita, fluorvesuvianita, vyuntspakhkita-(Y), del·laïta, gatelita-(Ce) i västmanlandita-(Ce).

Els exemplars que van servir per a determinar l'espècie, el que es coneix com a material tipus, es troben conservats al Museu Nacional d'Història Natural, amb els números de registre: 119428, 119429.

Formació i jaciments

Va ser descoberta a Kilchoan, Ardnamurchan (Consell de Highland, Escòcia). També ha estat descrita a Irlanda, Suècia, Polònia, Turquia, Rússia i Mèxic.