Stolpersteine

monument per a les víctimes del nazisme From Wikipedia, the free encyclopedia

Stolpersteine
Remove ads

Els Stolpersteine (paraula plural alemanya que significa «pedres, llambordes o llambordins de topada o per ensopegar»; singular Stolperstein), en català, llambordes de memòria,[1] són petits monuments creats per l'artista alemany Gunter Demnig en memòria de víctimes del nazisme. En pocs anys, va esdevenir el memorial més gran del món; a Europa, el desembre de 2025 n'hi havia unes 116.000, distribuïdes a més 1.860 poblacions de trenta-un països.[2] La primera pedra a la península Ibèrica es va posar el 2015 a Navàs.[3] Són un petit monument d'admonició que es posa a la vorera davant del darrer lloc on va viure d'una víctima del nacionalsocialisme, abans que l'arrestessin o deportessin. Segons l'artista, el qui ho mira s'ha d'inclinar per llegir el text, un signe de respecte de la persona eliminada. A la pàgina d'entrada al web del projecte es diu:[4]

« Pedres de topada
Un monument artístic de Gunter Demnig
Un projecte que vol mantenir viva la memòria de l'expulsió i de l'assassinat de jueus, sintis i gitanos, de les persones perseguides políticament, dels homosexuals, dels testimonis de Jehovà i de les víctimes dels programes d'eutanàsia del nacionalsocialisme.		 »
Dades ràpides Tipus, Part de ...
Thumb
Stolperstein al Palà de Torroella

Es tracta de llambordins fets de formigó, de 10 cm per 10 cm i coberts d'una fulla de llautó en la qual es graven les dades essencials de la persona. Han de fer aturar el vianant i fer-lo pensar en la persona desapareguda, assassinada, torturada. Ensenyen l'omnipresència del mal en la vida quotidiana. Hi ha un llambordí únic per a cada persona. Tothom pot proposar a l'artista la creació d'una pedra per un preu modest. Cada llambordí està fet a mà, un per un, un gest de respecte i d'humanitat que vol explícitament contrastar amb l'exterminació industrialitzada perpetrada pels nazis.[5] El juny 2011, Gunter Demnig va tenir un conflicte amb l'administració fiscal de Colònia. Aquests buròcrates no acceptaven les creacions com a obres d'art, amb un IVA del 7 per cent, sinó que els consideraven productes industrials per als quals cal pagar el 19 per cent d'IVA. El 2011 el conflicte encara no s'havia resolt, però va pactar-se un primer compromís: l'artista no hauria de pagar un suplement per als llambordins fets els darrers set anys. Demnig insisteix que cada objecte és únic, personalitzat i només creat després d'una recerca històrica profunda.[6]

El 2012 també es va crear una aplicació mòbil i un web per facilitar la identificació i la localització de totes les pedres.[7]

Remove ads

Llambordes Stolpersteine als Països Catalans

Aquest article o aquest apartat conté informació obsoleta o li falta informació recent.

A Catalunya, Gunter Demnig va instal·lar les primeres plaques commemoratives a Navàs i el Palà de Torroella, el 9 d'abril del 2015.[3] Posteriorment, per iniciativa del Memorial Democràtic de Catalunya,[8] l'any 2017 s'instal·laren 21 llambordins a Manresa,[9][10] 10 a Igualada[11][12][13][14] i 5 a Castellar del Vallès. El 2018 s'estaven instal·lant 73 noves llambordes: 3 més a Manresa,[15] 1 als Guiamets, 13 a Olesa de Montserrat, 11 a la Segarra, 7 a Granollers, 16 a Girona[16] i Sabadell,[17][18] que amb 61 llambordes col·locades era la població dels Països Catalans i de l'Estat espanyol que en tenia més.[19][20]

Hi ha un projecte per posar-ne per recordar els vuit olotins deportats, dels quals quatre van sobreviure,[21] 33 persones a diversos municipis de l'Alt Empordà,[22] així com a Sant Feliu de Guíxols.[23] Al novembre de 2018 començà la col·locació a Palma, on se n'havien identificat unes deu víctimes.[24] El mes de febrer de 2021, amb el projecte Stolpersteine/Pedres de la Memòria es començaren a col·locar a diferents pobles de Mallorca algunes de les 97 noves peces, que incloïen també a les víctimes del franquisme. Les ubicacions d'aquesta nova remesa de peces eren també a Menorca, Eivissa, Formentera, Barcelona i Madrid.

Després de la Guerra Civil espanyola, grans grups de republicans espanyols van fugir a França a conseqüència de la victòria del general insurrecte Francisco Franco. Quan a principis del 1940 les tropes alemanys van ocupar França, molts d'aquests refugiats van ser arrestats pel règim de Vichy o pels nazis a la zona ocupada i deportats, entre d'altres, al camp de concentració de Mauthausen. Prop de 7.000 espanyols van ser arrestats i condemnats a treballs forçats. Més de la meitat van ser assassinats pel règim nazi. El règim de Franco va treure la nacionalitat als supervivents, cosa que els va convertir en apàtrides. Malgrat la transició democràtica, se'ls ha negat qualsevol tipus de reconeixement com a víctimes i forma de restitució.[cal citació]

Thumb
Més informació Foto, Nom ...
Remove ads

Galeria

Remove ads

Referències

Enllaços externs

Loading related searches...

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Remove ads
Remove ads