Sugilita

La sugilita és un mineral de la classe dels ciclosilicats, i dins d'aquesta pertany a l'anomenat “grup de l'osumilita". Va ser descoberta l'any 1976 a Iwagi, a la prefectura d'Ehime (Japó), sent nomenada així en honor de Ken-ichi Sugi, petròleg japonès.^[2] Sinònims poc usats són: IMA1974-060 o lavulita.

Sugilita
Fórmula química	KNa₂(Fe3+)₂(Li₃Si₁₂)O30
Epònim	Ken-ichi Sugi (en)
Localitat tipus	Iwagi Island, Inland Sea (Setonaikai), Ehime Prefecture, Japó
Classificació
Categoria	silicats
Nickel-Strunz 10a ed.	9.CM.05
Nickel-Strunz 9a ed.	9.CM.05
Dana	63.2.1a.9
Heys	16.1.17
Propietats
Sistema cristal·lí	hexagonal
Estructura cristal·lina	a = 10Å; c = 14Å;
Color	light brownish-yellow*, porpra, colourless in transmitted light*
Duresa (Mohs)	6 a 6,5 (Mohs)
Lluïssor	vítria
Color de la ratlla	blanc
Densitat	2,74 - 2,80
Propietats òptiques	uniaxial (-)
Índex de refracció	nω = 1,610 nε = 1,607
Birefringència	δ = 0,003
Pleocroisme	Dèbil
Impureses comunes	Ti, H
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA1974-060
Símbol	Sug
Referències	[1]

Característiques químiques

És un silicat de potassi, sodi, ferro i liti. Presenta estructura molecular de ciclosilicat amb anells dobles de sis membres. El grup de l'osumilita en què s'enquadra són tots ciclosilicats molt complexos.

A més dels elements de la seva fórmula, sol portar com a impureses: alumini, manganès, zirconi, titani i aigua.

Formació i jaciments

Apareix en roques ígnies alcalines i en jaciments de manganès metamorfitzats estratificats. S'ha vist en sienita que contenia egirina en granit amb biotita.

Sol trobar-se associat a altres minerals com: albita, egirina, pectolita, titanita, al·lanita, andradita, zircó o apatita.

Usos

Els exemplars més grans i colorits poden ser polits i utilitzats com a gemma en joieria.