Taramel·lita

La taramel·lita^[2] és un mineral de la classe dels silicats. Rep el nom per Torquato Taramelli (Bèrgam, 15 d'octubre de 1845 - Pàdua, 31 de març de 1922), professor de geologia de la Universitat de Pàdua (Itàlia).

Taramel·lita
Taramellita (marró) amb gillespita (vermell)
Fórmula química	Ba₄(Fe3+,Ti,Fe2+,Mg)₄(B₂Si₈O27)O₂Clx
Epònim	Torquato Taramelli (en)
Localitat tipus	Pedreres de marbre de Candoglia, Candoglia, Mergozzo, Província de Verbano-Cusio-Ossola, Piemont, Itàlia
Classificació
Categoria	silicats
Nickel-Strunz 10a ed.	9.CE.20
Nickel-Strunz 9a ed.	9.CE.20
Nickel-Strunz 8a ed.	VIII/C.04
Dana	64.3.1.1
Heys	17.5.34
Propietats
Sistema cristal·lí	ortoròmbic
Estructura cristal·lina	a = 12,05 Å; b = 13,9 Å; c = 7,12 Å;
Grup puntual	mmm (2/m 2/m 2/m) - dipiramidal
Grup espacial	pmmn
Color	marró-vermell
Exfoliació	perfecta en {100}
Duresa (Mohs)	5,5
Lluïssor	vítria, sedosa
Densitat	3,92 g/cm³ (mesurada)
Propietats òptiques	biaxial (+)
Índex de refracció	nα = 1,770(3) nβ = 1,774(3) nγ = 1,830(2)
Birefringència	δ = 0,060
Pleocroisme	strong
Angle 2V	mesurat: 40° (3), calculat: 32°
Dispersió òptica	r > v distingible
Impureses comunes	Mn, Pb, Ca, Na, K, H
Més informació
Estatus IMA	mineral heretat (G)
Símbol	Tmel
Referències	[1]

Característiques

La taramel·lita és un silicat de fórmula química Ba₄(Fe³⁺,Ti,Fe²⁺,Mg)₄(B₂Si₈O₂₇)O₂Cl_x. Es tracta d'una espècie aprovada per l'Associació Mineralògica Internacional, i publicada per primera vegada el 1908. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 5,5.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, pertany a «09.CE - Ciclosilicats amb enllaços senzills de 4 [Si₄O₁₂]⁸- (vierer-Einfachringe), sense anions complexos aïllats» juntament amb els següents minerals: papagoïta, verplanckita, baotita, nagashimalita, titantaramel·lita, barioortojoaquinita, byelorussita-(Ce), joaquinita-(Ce), ortojoaquinita-(Ce), estronciojoaquinita, estroncioortojoaquinita, ortojoaquinita-(La), labuntsovita-Mn, nenadkevichita, lemmleinita-K, korobitsynita, kuzmenkoïta-Mn, vuoriyarvita-K, tsepinita-Na, karupmøllerita-Ca, labuntsovita-Mg, labuntsovita-Fe, lemmleinita-Ba, gjerdingenita-Fe, neskevaaraïta-Fe, tsepinita-K, paratsepinita-Ba, tsepinita-Ca, alsakharovita-Zn, gjerdingenita-Mn, lepkhenelmita-Zn, tsepinita-Sr, paratsepinita-Na, paralabuntsovita-Mg, gjerdingenita-Ca, gjerdingenita-Na, gutkovaïta-Mn, kuzmenkoïta-Zn, organovaïta-Mn, organovaïta-Zn, parakuzmenkoïta-Fe, burovaïta-Ca, komarovita i natrokomarovita.

L'exemplar que va servir per a determinar l'espècie, el que es coneix com a material tipus, es troba conservat al Museu Nacional d'Història Natural, a París (França).

Formació i jaciments

Va ser descoberta a les pedreres de marbre de Candoglia, a Mergozzo, dins la província de Verbano-Cusio-Ossola (Piemont, Itàlia). També ha estat descrita a Finlàndia, Suècia, els Estats Units, el Canadà i Mèxic.