Komarovita

La komarovita és un mineral de la classe dels silicats. Va ser anomenada en honor de Vladímir Mikhàilovitx Komarov (1927-1967), cosmonauta soviètic.^[1]

Komarovita
Fórmula química	(Ca,Sr,Na)6-x(Nb,Ti)₆(Si₄O₁₂)(O,OH,F)16·nH₂O
Epònim	Vladimir Komarov
Localitat tipus	estoc de natrolita (Pegmatita No. 61), Mont Karnasurt, massís de Lovozero, Península de Kola, óblast de Múrmansk, Districte Federal del Nord-oest, Rússia
Classificació
Categoria	silicats > ciclosilicats
Nickel-Strunz 10a ed.	9.CE.45
Nickel-Strunz 9a ed.	9.CE.45
Dana	56.2.4.12
Heys	17.8.15
Propietats
Sistema cristal·lí	ortoròmbic
Estructura cristal·lina	a = 21,3Å; b = 14Å; c = 17,19Å;
Color	rosa clar, blanc
Fractura	no ha estat observada
Duresa (Mohs)	1 a 2
Lluïssor	mat
Color de la ratlla	blanc
Diafanitat	transparent, translúcida
Densitat	3 g/cm³ (mesurada); 2,96 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiques	biaxial (+)
Índex de refracció	nα = 1,750 nβ = 1,766 nγ = 1,850
Birefringència	δ = 0,100
Angle 2V	mesurat: 48°
Dispersió òptica	r < v, marcada
Impureses comunes	Ti, Al, Fe, Mn, Na, K
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA1971-011
Any d'aprovació	1971
Símbol	Kmv
Referències	[1]

Característiques

La komarovita és un ciclosilicat de fórmula química (Ca,Sr,Na)_6-x(Nb,Ti)₆(Si₄O₁₂)(O,OH,F)₁₆·nH₂O. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. La seva duresa a l'escala de Mohs és d'1 a 2.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la komarovita pertany a «09.CE - Ciclosilicats amb enllaços senzills de 4 [Si₄O₁₂]⁸- (vierer-Einfachringe), sense anions complexos aïllats» juntament amb els següents minerals: papagoïta, verplanckita, baotita, nagashimalita, taramel·lita, titantaramel·lita, barioortojoaquinita, byelorussita-(Ce), joaquinita-(Ce), ortojoaquinita-(Ce), estronciojoaquinita, estroncioortojoaquinita, ortojoaquinita-(La), labuntsovita-Mn, nenadkevichita, lemmleinita-K, korobitsynita, kuzmenkoïta-Mn, vuoriyarvita-K, tsepinita-Na, karupmøllerita-Ca, labuntsovita-Mg, labuntsovita-Fe, lemmleinita-Ba, gjerdingenita-Fe, neskevaaraïta-Fe, tsepinita-K, paratsepinita-Ba, tsepinita-Ca, alsakharovita-Zn, gjerdingenita-Mn, lepkhenelmita-Zn, tsepinita-Sr, paratsepinita-Na, paralabuntsovita-Mg, gjerdingenita-Ca, gjerdingenita-Na, gutkovaïta-Mn, kuzmenkoïta-Zn, organovaïta-Mn, organovaïta-Zn, parakuzmenkoïta-Fe, burovaïta-Ca i natrokomarovita.

Formació i jaciments

La komarovita va ser descoberta amb albita redipositada en natrolida de gra fi en roques alcalines al nont Karnasurt, al massís de Lovozero (Península de Kola, óblast de Múrmansk, Districte Federal del Nord-oest, Rússia).^[2] També ha estat descrita en un altre indret de l'óblast de Múrmansk i, dubtosament, a Dinamarca.^[1]