Tuliokita

La tuliokita és un mineral de la classe dels carbonats. Rep el seu nom del riu Tuliok, a Rússia, molt a prop del lloc on va ser descoberta.

Tuliokita
Fórmula química	Na₆BaTh(CO₃)₆(H₂O)₆
Epònim	Tuliok river head, East slope (en)
Localitat tipus	mina d'apatita de Kirovskii, Kukisvumchorr Mt, Massís de Khibini, óblast de Múrmansk, Rússia
Classificació
Categoria	carbonats
Nickel-Strunz 10a ed.	5.CB.50
Nickel-Strunz 9a ed.	5.CB.50
Dana	15.4.6.1
Heys	11.9.6
Propietats
Sistema cristal·lí	trigonal
Estructura cristal·lina	a = 14,17Å; c = 8,6Å;
Color	incolor, blanc
Duresa (Mohs)	3 a 4
Lluïssor	vítria
Diafanitat	transparent, translúcida
Propietats òptiques	uniaxial (+)
Índex de refracció	nω = 1,574 nε = 1,587
Birefringència	δ = 0,013
Impureses comunes	ORG
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA1988-041
Any d'aprovació	1988
Símbol	Tli
Referències	[1]

Característiques

La tuliokita és un carbonat de fórmula química Na₆BaTh(CO₃)₆(H₂O)₆.^[2] Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 1988. Cristal·litza en el sistema trigonal. Es troba en forma de cristalls prismàtics o romboèdrics, de fins a 4 mil·límetres, dominats per {1010} i {1011}.^[3] La seva duresa a l'escala de Mohs oscil·la entre 3 i 4.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la tuliokita pertany a «05.CB - Carbonats sense anions addicionals, amb H₂O, amb cations grans (carbonats alcalins i alcalinoterris)» juntament amb els següents minerals: termonatrita, natró, trona, monohidrocalcita, ikaïta, pirssonita, gaylussita, calconatronita i baylissita.

Formació i jaciments

Va ser descoberta l'any 1988 a la mina d'apatita de Kirovskii, al mont Kukisvumchorr, al Massís de Khibini (óblast de Múrmansk, Rússia), l'únic indret on se n'ha trobat. Es troba als filons hidrotermals en pegmatites de sienita. Sol trobar-se associada a altres minerals com: sidorenkita, vinogradovita, vil·liaumita, microclina, pirssonita, shortita, trona, termonatrita, natró, natrolita i aegirina.^[3]