Microclina

La microclina és un mineral del grup dels feldespats. Va rebre aquest nom l'any 1830 per Johann Friedrich August Breithaupt, que va anomenar així un exemplar de color vermellós d'Arendal (Noruega), del grec μικρός (petit) i κλινειν (inclinació), en al·lusió a la petita desviació de la simetria monoclínica.^[1] Es troba en roques plutòniques fèlsiques, pegmatites, venes metamòrfiques d'alt grau i en venes hidrotermals.

Microclina
Hashupa, Pakistan
Fórmula química	KAlSi₃O₈
Epònim	pla inclinat i micro- (en)
Classificació
Categoria	silicats > tectosilicats
Nickel-Strunz 10a ed.	9.FA.30
Nickel-Strunz 9a ed.	9.FA.30
Nickel-Strunz 8a ed.	VIII/F.03a
Dana	76.1.1.5
Propietats
Sistema cristal·lí	triclínic
Estructura cristal·lina	a = 8.5784Å, b = 12.96Å, c = 7.2112Å, α = 90.3°, β = 116.05°, γ = 89°
Grup espacial	grup espacial 2
Color	blanc, gris, grisós, groc, groguenc, bronzejat, salmó, rosat, blavós, verd
Macles	Manebach twin (en)
Exfoliació	{001} perfecta, {010} bona
Fractura	irregular, desigual
Tenacitat	fràgil
Duresa (Mohs)	6 a 6,5
Lluïssor	vítria
Color de la ratlla	blanca
Diafanitat	transparent, translúcida
Densitat	2.56 g/cm³
Índex de refracció	nα = 1.514 - 1.529 nβ = 1.518 - 1.533 nγ = 1.521 - 1.539
Birefringència	δ = 0.007 - 0.010
Angle 2V	mesurada: 66° a 103°, calculada: 80°
Dispersió òptica	r > v feble
Més informació
Estatus IMA	mineral heretat (G)
Símbol	Mcc
Referències	[1]

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la microclina pertany a «09.FA - Tectosilicats sense H₂O zeolítica, sense anions addicionals no tetraèdrics» juntament amb els següents minerals: kaliofil·lita, kalsilita, nefelina, panunzita, trikalsilita, yoshiokaïta, megakalsilita, malinkoïta, virgilita, lisitsynita, adularia, anortoclasa, buddingtonita, celsiana, hialofana, ortosa, sanidina, rubiclina, monalbita, albita, andesina, anortita, bytownita, labradorita, oligoclasa, reedmergnerita, paracelsiana, svyatoslavita, kumdykolita, slawsonita, lisetita, banalsita, stronalsita, danburita, maleevita, pekovita, lingunita i kokchetavita.