Vaga general

From Wikipedia, the free encyclopedia

Vaga general
Remove ads

Una vaga general és un mecanisme de pressió social obrera consistent en la paralització del sistema productiu d'una ciutat, regió o país, que és transversal en tots els sectors econòmics d'una ciutat o regió. Quan toca tot un país es parla de vaga nacional.[1] Va junts amb manifestacions al carrer, mítings i sovint amb bloqueig d'eixos de transport o infraestructures essencials per tal de paralitzar el país i aconseguir un objectiu econòmic o polític.

Thumb
Batalla campal entre vaguistes armats i la policia als carrers de Minneapolis, juny de 1934.

Al pas del segle xix al segle xx van ser molt comunes perquè els moviments sindicals tenien una gran influència a nivell internacional. Destaca la vaga general del 1917 que malgrat la repressió i victòria militar va ser un pas important en la fi de l'imperi espanyol.[2] Les vagues generals van ser freqüents a Països Catalans durant les primeres dècades del segle xx organitzades per moviments anarquistes. Francesc Ferrer va fundar el 1901 la revista llibertària Huelga General (1901-1903), dirigida per Ignaci Clarià.[3]

Una de les vagues més importants al segle xx va tenir lloc a París i França al maig de 1968. Durant el franquisme va haver-hi moviments vaguístics molt importants, sobretot durant els anys 1970. Destaquen les tres vagues generals de la comarca del Baix Llobregat (dues el 1974 i una el 1976) i la vaga general de Sabadell del febrer de 1976.[4]

Remove ads

Principals vagues als Països Catalans

Segle XIX

Segle XX

Segle XXI

Remove ads

Referències

Loading related searches...

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Remove ads