Consola de joc
aparell electrònic From Wikipedia, the free encyclopedia
Remove ads
Una consola de joc o videoconsola és un dispositiu electrònic dissenyat per a jugar a videojocs o jocs electrònics. Generalment el dispositiu de sortida és un televisor o un monitor d'ordinador. El dispositiu d'entrada principal és un controlador.[1]
Els videojocs poden ser en cartutxs de plàstic que protegixen una placa amb xips en els quals s'emmagatzema el videojoc en si, o també en disquet, targetes, CD o DVD, aquests dos últims formats òptics d'emmagatzemament són els que definitivament pareixen haver-se imposat actualment en les anomenades consoles de sobretaula, si bé la tendència sembla a l'abandó del disc estàndard, dvd o cd, per a altres discs per tal de dificultar la pirateria, com el cas de GameCube. El 2002, el format cartutx s'utilitza bàsicament per a consoles portàtils, mentre que per a les consoles normals s'utilitzen els dos últims formats de disc.
Des de la setena generació, les tres empreses que es disputen el mercat de sobretaula són Microsoft, Nintendo i Sony.
Remove ads
Història
En la Indústria dels videojocs, les videoconsoles han estat classificades en diferents generacions. Aquesta classificació la determina el seu temps de llançament i la tecnologia existent. Les empreses fabricadores llancen una nova consola en determinat temps (que pot variar entre 5 o 6 anys). D'altra banda, algunes generacions estan assenyalades per un nombre determinat de bits, (de la segona generació fins a la sisena generació). Les primeres videoconsoles que van aparèixer en el mercat eren tots els models amb processador de 8 bits. A partir de la tercera generació alguns fabricants ja presentaven equipaments de 16 bits. A partir d'aquesta quantitat, van anar eixint les generacions següents de consoles. Una consola de generació superior no ha de posseir necessàriament un processador de bus de dades de més bits, al contrari de la creença popular que pensa que cada generació dobla el nombre de l'anterior, ja que la potència d'un processador és determinat no solament pel seu ample de bus sinó per la seva estructura i velocitat. En les videoconsoles de generació recent ja no solament importa la potència de la unitat CPU sinó també el processador digital GPU que és el processador encarregat del maneig de gràfics en la consola. Cada peça té una certa quantitat bits i velocitats. La primera videoconsola portàtil va ser la Game Boy l'any 1987.
Remove ads
Mercat
La sisena generació de consoles (també anomenada "l'era dels 128 bits") comença a final del segle xx. La primera consola d'aquesta generació va ser la Sega Dreamcast, llançada al Japó el 27 de novembre de 1998,[2] seguida per la que fou la més gran reeixida comercial: la Playstation 2 de Sony, apareguda l'any 2000.[3]
A mitjan 2008, tres empreses es disputaven el mercat de videoconsoles de sobretaula (Microsoft amb la seva Xbox 360, Nintendo amb la Wii i Sony amb la seva PlayStation 3). D'altra banda, en el mercat portàtil es disputaven majoritàriament dues empreses (Nintendo amb Nintendo DS i Sony amb la seva PlayStation Portable).
Remove ads
Cronologia
Llista de videoconsoles
1a generació (1972-1977)
1972
Magnavox
1977
Color TV-Game
.jpg)
.jpg)
2a generació (1976-1983)
RCA Studio II
1979 Intellivision
PV-1000
View-Master
1990
GX4000
1990
1995 Casio Loopy
Commodore 64 GS
Amiga CD32
1993 Towns Marty
GP2X
Tapwave Zodiac
Nokia N-Gage
Nokia N-Gage QD
Tiger Gizmondo
Sony PSP
Hyperscan
Nuon
Pandora
Game Wave
Zeebo
Ouya
.jpg)
.jpg)
_with_transparency.png)
10a generació (?)
2024? Amico
Remove ads
Vegeu també
Referències
Per a més informació
Enllaços externs
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Remove ads