-l

Potser volíeu: l, 'l, l., L, l', ł, Ł

Romanès

• Etimologia: Del llatí vulgar *illu, del clàssic ille. Originalment usat darrere del nom va acabar com a sufix de flexió, al contrari de les altres llengües romàniques que l'usen davant del nom.

Sufix

-l m. n. ‎(plural masculí -i, plural neutre -le, femení -a, genitiu -lui)

1. el (article definit masculí i neutre)

Notes

Aquesta forma de l'article definit s'usa per a substantius masculins i neutres, en els casos nominatiu i acusatiu que acaben en -ă, -u.

• tată (pare): tatăl (el pare) m.
• amfiteatru (amfiteatre): amfiteatrul (l'amfiteatre) n.

Variants

• -le, forma reforçada per noms acabats en -e.
• -ul, forma reforçada per noms acabats en -o, -i, o en consonant.

Relacionats

Articles en romanès

Cas	Articles definits							Articles adjectivals							Articles possessius							Articles indefinits
	singular			plural				singular			plural				singular			plural				singular			plural
	m.	n.	f.	m.	n.	f.		m.	n.	f.	m.	n.	f.		m.	n.	f.	m.	n.	f.		m.	n.	f.	m.	n.	f.
nominatiu acusatiu	-l (-le, -ul)		-a (-ua)	-i	-le			cel		cea	cei	cele			al		a	ai	ale			un		o	niște
genitiu datiu	-lui (-ului)		-i (-ei)	-lor				celui		celei	celor				(alui)		(alei)	(alor)				unui		unei	unor