plugim

Oriental:	/pɫuˈʒim/
Occidental:	nord-occidental /pɫuˈʒim/, valencià /pɫuˈd͡ʒim/

plugim m. ‎(plural plugims)

(meteorologia) Forma diminutiva de pluja.
«El no-res, nostra ventura; / el no-res, el nostre Tot: / la claror de l’ampla sina, / bes, sospir, plugim d’amor.» (Carles Salvador, El bes als llavis, pàg. 11, 1934)

«Ha parat el plugim i la Carol tanca el paraigua. Menja castanyes torrades que va traient d'una paperina. Duu una boina grisa i la cara sense pintar, sabates de taló alt, mitges negres i mitjons de llana vermells.» (Juan Marsé, trad. Martí Sales, Aquesta puta tan distingida, Club Editor 1959 S.L., març 2021, →ISBN)

aiguamoix, borrim, brusca, brusquina, gotellada, gotellim, gotim, plovineig, plovisc, ploviscó, ploviscol, plovisqueig, ploviteig, polsim, plugeta, ramitxó, repix, roina, ruixim, xim-xim

Castellà: llovizna ^(es) f., calabobos ^(es) m. (familiar), matapolvo ^(es) m., mollizna ^(es) f., mollina ^(es) f., sirimiri ^(es) m., cernidillo ^(es) m., lapapada ^(es) f. (americà), garúa ^(es) f. (americà), marea ^(es) f.

Català