alba

Potser volíeu: Alba, albà, Albà

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈaɫ.βə/, occidental /ˈaɫ.ba/

Informal: /ˈaw.βə/

• Rimes: -alba
• Etimologia: Substantivació en femení de l'adjectiu llatí albus.

Nom

alba f. ‎(plural albes)

1. Primera llum que es descobreix per orient abans d'eixir el sol.
2. Vestidura de tela blanca que sacerdots, diaques i subdiaques es posen sobre el seu propi hàbit i l'amit per a celebrar el sant ofici de la missa i altres oficis divins.
3. Arbre d'uns vint a vint-i-cinc peus d'alçada, d'escorça blanquinosa i fulles de color verd clar. Creix en poc temps i la seva fusta, què és blanca i lleugera, triga molt a podrir-se dins de l'aigua (Populus alba).

Sinònims

• dematí, matí
• matinada

Derivats

• albada

Compostos i expressions

• a trenc d'alba
• apuntar l'alba

Relacionats

Traduccions

Primera llum

• Afrikaans: sonop ^(af)
• Alemany: Tagesanbruch ^(de) m., Morgenröte ^(de) f., Dämmerung ^(de) f.
• Anglès: dawn ^(en)
• Armeni: լուսաբաց ^(hy) ‎(lussabatx)
• Basc: egunsenti ^(eu)
• Búlgar: зора ^(bg) f. ‎(zora)
• Castellà: alba ^(es), albor ^(es)
• Danès: solopgang ^(da) c.
• Eslovac: rozodnenie ^(sk) n., svitanie ^(sk) n.
• Eslovè: zora ^(sl) f.
• Esperanto: mateniĝo ^(eo), tagiĝo ^(eo)
• Finès: auringonnousu ^(fi)
• Francès: aube ^(fr)
• Gallec: alba ^(gl) f.
• Georgià: განთიადი ^(ka) ‎(gantíadi)
• Grec: ανατολή ^(el) f. ‎(anatolí)
• Grec antic: αὐγή ^(grc) f. ‎(augḗ), ἠώς ^(grc) f. ‎(ēṓs)
• Hindi: प्रभात ^(hi)
• Hongarès: pirkadat ^(hu)
• Islandès: sólarupprás ^(is) f.
• Italià: alba ^(it)
• Japonès: 夜明け ^(ja)
• Kikai: 暁 ^(kzg), 曉 ^(kzg), あーとぅき ^(kzg), あーとぅち ^(kzg)
• Lituà: aušra ^(lt) f.
• Llatí: aurora ^(la)
• Llengua de signes catalana ^(csc)
• Maltès: alba ^(mt)
• Neerlandès: zonsopgang ^(nl) m.
• Occità: alba ^(oc), auba ^(oc)
• Quítxua: paqar ^(qu)
• Romanès: zori ^(ro) m. pl.
• Rus: восхо́д ^(ru) m. ‎(voskhod)
• Sànscrit: उषस् ^(sa) f.
• Sard: alba ^(sc) f.
• Suec: soluppgång ^(sv)
• Turc: şafak ^(tr)
• Txec: východ ^(cs) m.
• Ucraïnès: схід ^(uk) m. ‎(skhid)
• Xinès: 天亮 ^(zh) ‎(tiānliàng)

Vestidura blanca

• Anglès: alb ^(en)
• Castellà: alba ^(es)
• Francès: aube ^(fr)
• Gallec: alba ^(gl) f.
• Italià: camice ^(it)
• Llatí: poderis ^(la)
• Maltès: alba ^(mt)
• Occità: alba ^(oc), auba ^(oc)

Arbre Populus alba

• Castellà: álamo ^(es)
• Francès: peuplier ^(fr)
• Gallec: álamo ^(gl) m.
• Italià: pioppo ^(it)
• Llatí: populus ^(la)

alba blanc

• Castellà: álamo ^(es) blanco
• Francès: peuplier ^(fr) blanc
• Italià: gattero ^(it), gattice ^(it)
• Llatí: farfarus ^(la)

A trenc d'alba

• Anglès: daybreak ^(en)
• Castellà: al amanecer ^(es)
• Francès: a jour ouvrant ^(fr), au point du jour
• Italià: nell'aggiornare, nello spuntar del giorno
• Llatí: prima luce, pridiluculo ^(la)
• Occità: trincar deth dia ^(oc)

Apuntar l'alba

• Castellà: alborear ^(es), rayar el alba, reir el alba
• Italià: albeggiare ^(it)
• Llatí: lucescere ^(la)

Adjectiu

alba f. ‎(plural albes)

1. Forma femenina de alb.

Verb

alba

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de albar.

Miscel·lània

• Síl·labes: al·ba (2)
• Anagrames: alab, bala

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá: Per una societat de catalans. Barcelona, 1839. Tom I.

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: \ˈal.βa\
• Rimes: -alba
• Etimologia: Del llatí albus.

Adjectiu

alba f. ‎(plural albas)

1. forma femenina de albo

Nom

alba f. ‎(plural albas)

1. alba (primera llum)
2. alba (vestidura blanca)

Miscel·lània

• Síl·labes: al·ba (2)
• Anagrames: bala, balá

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre albo

Gallec

• Pronúncia: /ˈalβa/
• Etimologia: Del llatí alba.

Nom

alba f. ‎(plural albas)

1. alba (primera llum)
2. alba (vestidura blanca)

Miscel·lània

• Síl·labes: al·ba (2)
• Anagrama: bala

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario da Real Academia Galega sobre alba
• Per a més informació vegeu l'entrada al Dicionário Estraviz sobre alba

Italià

• Pronúncia^ⓘ: /ˈal.ba/
• Etimologia: Del llatí lux alba ‎(«blanca»), sobreentenent la llum.

Nom

alba f. ‎(plural albe)

1. alba (primera llum)
2. (figuradament) inici

Miscel·lània

• Síl·labes: àl·ba (2)

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Treccani sobre alba1

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈaɫ.ba/, /ˈaɫ.baː/

Adjectiu

alba

1. nominatiu femení singular de albus
2. nominatiu neutre plural de albus
3. vocatiu femení singular de albus
4. vocatiu neutre plural de albus
5. acusatiu neutre plural de albus

albā

1. ablatiu femení singular de albus

Maltès

• Pronúncia: /ɐlbɐ/

Nom

alba

1. alba (primera llum)
2. alba (vestidura blanca)

Occità

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈal.βɔ/

Nom

alba f. ‎(plural albas)

1. alba

Variants

• auba

Polonès

• Pronúncia: /ˈal.ba/
• Etimologia: Del llatí alba.

Nom

alba f.

1. alba (vestidura blanca)

Declinació

Declinació de alba

	singular	plural
Nominatiu	alba	alby
Genitiu	alby	alb
Datiu	albie	albom
Acusatiu	albę	alby
Instrumental	albą	albami
Locatiu	albie	albach
Vocatiu	albo	alby

Miscel·lània

• Síl·labes: al·ba (2)

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia en polonès
• Per a més informació vegeu l'entrada al Wielki słownik języka polskiego sobre alba