albor

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/əɫˈβo/
Occidental:	nord-occidental /aɫˈβo/, valencià /aɫˈboɾ/

• Rimes: -o(ɾ)
• Homòfon: albó
• Etimologia: [1] Del llatí albōre(m), acusatiu de albor, de albus ‎(«blanc»).
• Etimologia: [2] Del llatí alburnus, de albus ‎(«blanc»). Doblet de alburn.

Nom

albor m. ‎(plural albors)

1. (poètic) blancor
2. Primera claror de l’alba.
3. (per extensió) Començament, inici d'alguna cosa.

Traduccions

Claror de l’alba

• Anglès: dawnlight ^(en)
• Castellà: albor ^(es) m.
• Italià: albore ^(it) m.

Nom

albor m. ‎(plural albors)

1. Peix blanquinós del gènere Alburnus.

Traduccions

Peix Alburnus

• Anglès: bleak ^(en)
• Castellà: albur ^(es) m.
• Francès: ablette ^(fr) f.
• Italià: alborella ^(it) f.

Miscel·lània

• Síl·labes: al·bor (2)
• Anagrames: borla, borlà, braol, labor, róbal

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: \alˈβoɾ\
• Rimes: -oɾ
• Etimologia: Del llatí albor.

Nom

albor m. ‎(plural albores)

1. albor, blancor
2. albor (llum de l'alba)
3. albor, començament

Notes

En la segona i tercera acepció, emprat habitualment en plural amb el mateix significat que en singular.

Miscel·lània

• Síl·labes: al·bor (2)
• Anagrames: árbol, bolar, borla, labor, labro, labró, robla ^(revers), roblá

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre albor