borla

Potser volíeu: borlà

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ˈbɔr.ɫə/, (gironí) /ˈbor.ɫə/
	balear /ˈboɾ.ɫə/
Occidental:	nord-occidental /ˈbɔr.ɫa/, valencià /ˈboɾ.ɫa/

Nom

borla m. ‎(plural borles)

1. Pom de seda, fils, etc., del qual pengen uns quants fils en forma de campaneta.
2. Insígnia que els doctors porten damunt el bonet.

Traduccions

Traduccions

• Anglès: tassel ^(en)
• Castellà: borla ^(es)
• Francès: gland ^(fr)
• Italià: nappa ^(it)

Verb

borla

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de borlar.
2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb borlar.

Miscel·lània

• Síl·labes: bor·la (2)
• Anagrames: albor, braol, labor, róbal

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana. Editorial Salvat, 1910. Tom 1

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈboɾ.la/
• Rimes: -oɾla

Nom

borla f. ‎(plural borlas)

1. borla

Miscel·lània

• Síl·labes: bor·la (2)