almorzar

From Wiktionary, the free dictionary

Remove ads

Català

Oriental: central /əɫ.murˈza/
balear /əɫ.moɾˈza/, /əɫ.murˈza/
Occidental: nord-occidental /aɫ.morˈza/
valencià /aɫ.moɾˈzaɾ/, /aɫ.moɾˈza/
  • Rimes: -a(ɾ)
  • Etimologia: Del català antic almorzar conservat a gran part del territori occidental, originat del romandalusí valencià amorzar o *almorzo, del llatí vulgar *admordium ‎(«un mos») adoptant la forma verbal per analogia amb la sèrie dinar/berenar/sopar, de admordēre ‎(«fer un bocí»), segle XV. Transferit de València a Catalunya com a esmorzar amb canvi de prefix per hipercorrecció desarabitzant, va substituir els termes gal·loromànics desdejunar i l’antic dinar o [primer] berenar adoptant ambdós sentits de primer bocí i menjada a mig matí. Cognat del castellà almorzar. Inexistent històricament en baleàric on es percep com a hispanisme. Coromines també ho va considerar així, però després se'n va desdir.

Nom

almorzar m. ‎(plural almorzars)

  1. (antic, valencià) esmorzar

Verb

almorzar intr.

  1. (antic, valencià) esmorzar

Conjugació

Primera conjugació regular
Més informació Formes no personals, Notes ...
Formes compostes i perifràstiques
Més informació indicatiu, jo ...


Vocal rizotònica: /o/

Miscel·lània

  • Síl·labes: al·mor·zar (3)

Vegeu també

Remove ads

Català antic

  • Etimologia: Del romandalusí valencià amorzar o *almorzo, del llatí vulgar *admordium ‎(«un mos») adoptant la forma verbal per analogia amb la sèrie dinar/berenar/sopar, de admordēre ‎(«fer un bocí»).

Verb

almorzar

  1. esmorzar, almorzar
    «E no mengam sinó a matí e vespre; e ¿per què no almorzaríem per lo matí, e beure I poch, e aprés, hora de tèrcia, que·ns dinàssem, e quan vindrie al mig jorn que berenàssem, e puix sopar al vespre?» (Sant Vicent Ferrer, Sermons I, 1410)
    «Seya’s a taula avent menjat he almorzat ja de matí.» (Jaume Roig, Spill, 1460)

Variants

  • almorçar, almorsar

Nom

almorzar m. ‎(plural almorzars)

  1. esmorzar, almorzar
    «Al discret en Francesch Sala, notari, qui aquells havie bestrets per a obs del almorzar, entre pa, vi e fruyta, als hòmens dels jochs qui anaren ab la processó la festa de Corpore Christi per la vila, .IIII. sous.» (Llibre de Consells, 1410)
    «Sana vivia, criava sans sos fills d’abans. Ab almorzàs he berenàs.» (Jaume Roig, Spill, 1460)

Vegeu també

Remove ads

Castellà

  • Pronúncia(i): peninsular /al.moɾˈθaɾ/, americà /al.moɾˈsaɾ/
  • Rimes: -aɾ
  • Etimologia: Derivat de almuerzo.

Verb

almorzar ‎(present almuerzo, passat almorcé, futur almorzaré)

  1. esmorzar
  2. dinar

Miscel·lània

  • Síl·labes: al·mor·zar (3)

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Remove ads
Remove ads