asustar

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional /a.susˈtaɾ/, meridional /a.suhˈtaɾ/

Americà: alt /a.s(u)sˈtaɾ/, baix /a.suhˈtaɾ/

• Rimes: -aɾ
• Etimologia: Del llatí suscitāre, equivalent al prefix a-, susto ‎(«esglai») i la desinència -ar, segle XVII.

Nom

asustar trans., pron. ‎(pronominal asustarse, present asusto, passat asusté, futur asustaré)

1. espantar, esglaiar
2. (pronominal) espantar-se, esglaiar-se

Descendents

• Català: assustar (castellanisme, especialment alguerès), asustar (castellanisme, rar)

Miscel·lània

• Síl·labes: a·sus·tar (3)

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre asustar