badar

From Wiktionary, the free dictionary

Remove ads

Català

Oriental: /bəˈða/
Occidental: nord-occidental /baˈða/
valencià /baˈðaɾ/, /baˈða/
  • Rimes: -a(ɾ)
  • Homòfons: badà, vedar, vedà
  • Etimologia: Del llatí vulgar *batare, de bat («soroll produït en retirar la trompeta de la boca»), segle XIV.

Verb

badar intr., trans., pron. (pronominal badar-se)

  1. Restar més o menys obert.
  2. Obrir al llarg.
    Aquella dona va caure pel penya-segat i es va badar el cap.
  3. badar la boca
  4. Mirar encuriosit, abstret.
  5. Estat distret sense posar atenció allà on caldria.

Compostos i expressions

  • badar la boca
  • no val a badar

Sinònims

Derivats

Conjugació

Paradigmes de flexió: bado, bada, badem

Traduccions

Miscel·lània

Vegeu també

Remove ads

Català antic

Verb

badar

  1. badar

Conjugació

Derivats

Vegeu també

Remove ads

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Remove ads