barco

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ˈbar.ku/
	balear /ˈbaɾ.ko/, /ˈbar.ku/
Occidental:	/ˈbaɾ.ko/

• Etimologia: Del castellà barco, segle XIX.

Nom

barco m. ‎(plural barcos)

1. (castellanisme) vaixell

   Estira més un pèl de figa que una maroma de barco.

Derivats

• barquet

Miscel·lània

• Síl·labes: bar·co (2)
• Anagrames: broca, brocà, cabró, carbó, Carbó, cobra, cobrà, corba

Vegeu també

• Obres de referència: DNV, DCVB

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: /ˈbaɾ.ko/

Americà: alt /ˈbaɾ.k(o)/, baix /ˈbaɾ.ko/

• Rimes: -aɾko
• Etimologia: Probablement del portuguès barco ‎(«bot»), en qualsevol cas de barca, del llatí tardà hispànic barca.

Nom

barco m. ‎(plural barcos)

1. vaixell

Miscel·lània

• Síl·labes: bar·co (2)

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: /ˈbaɾ.ko/

Americà: alt /ˈbaɾ.k(o)/, baix /ˈbaɾ.ko/

• Rimes: -aɾko
• Etimologia: Masculí de barca.

Nom

barco m. ‎(plural barcos)

1. vaixell

Miscel·lània

• Síl·labes: bar·co (2)