broca

Potser volíeu: brocà

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/ˈbɾɔ.kə/
Occidental:	nord-occidental /ˈbɾɔ.ka/
	valencià /ˈbɾɔ.ka/, /ˈbɾɔ.kɔ/

• Rimes: -ɔka
• Etimologia: Del llatí vulgar *brocca, femení de *broccus, del clàssic brōchus ‎(«que té les dents que sobresurten»), aplicat a diferents objectes prims i llargs, segle XIII, doblet de broc.

Nom

broca f. ‎(plural broques)

1. Vareta com un broc o tros de branca.
2. Instrument llarg i rodó per a esmolar eines de tall.
3. Espiga de l’esperó d’un genet.
4. Barra cilíndrica amb un cap tallant giratori que s’usa amb una eina per a foradar.
5. Clau de cap quadrat que usen els sabaters a la sola.
6. (gironí) Busca del rellotge.

Traduccions

Instrument per a esmolar

• Castellà: chaira ^(es) f.

Barra per a foradar

• Anglès: drill bit ^(en)
• Castellà: broca ^(es) f.
• Francès: foret ^(fr) m.

Clau de sabater

• Castellà: broca ^(es) f.

Verb

broca

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de brocar.
2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb brocar.

Miscel·lània

• Síl·labes: bro·ca (2)
• Anagrames: barco, cabró, carbó, Carbó, cobra, cobrà, corba

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB

Català antic

• Etimologia: Del llatí vulgar *brocca, femení de *broccus, del clàssic brōchus ‎(«que té les dents que sobresurten»)

Nom

broca f. ‎(plural brocas o broques)

1. Pua de rascle.
2. Forqueta de dues puntes usada a la cuina i per a menjar.
3. Coltell de fulla arrodonida.
4. Ast per rostir viandes.
5. Marca a l’exterior d’un vaixell assenyalant el calat.
6. broca ‎(«espiga de l’esperó»)
7. broca ‎(«per a foradar»)
8. aspre ‎(«canya plantada a terra»)

Vegeu també

• Obres de referència: DCVB, Faraudo

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: /ˈbɾo.ka/

Americà: alt /ˈbɾo.k(a)/, baix /ˈbɾo.ka/

• Rimes: -oka
• Etimologia: Del català antic broca ‎(«forqueta»), del llatí vulgar *brocca, femení de *broccus, del clàssic brōchus ‎(«que té les dents que sobresurten»).

Nom

broca f. ‎(plural brocas)

1. (obsolet) forquilla ‎(«per menjar»)
2. (obsolet) botó ‎(«de vestit, amb forma de bastonet»)
3. broca ‎(«tèxtil»)
4. broca ‎(«per a foradar»)
5. broca ‎(«clau de sabater»)

Miscel·lània

• Síl·labes: bro·ca (2)