cobra

Potser volíeu: cobrà

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈkɔ.βɾə/, occidental /ˈko.bɾa/
• Etimologia: Del portuguès cobra, del llatí colubra. Doblet de colobra.

Nom

cobra f. ‎(plural cobres)

1. Serp verinosa de la família dels elàpids, que desplega un caputxó quan se sent amenaçada.

Traduccions

Traduccions

• Anglès: cobra ^(en)
• Castellà: cobra ^(es) f.
• Francès: cobra ^(fr) f.
• Portuguès: cobra-capelo ^(pt) f.

Verb

cobra

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de cobrar.
2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb cobrar.

Miscel·lània

• Síl·labes: co·bra (2)
• Anagrames: barco, broca, brocà, cabró, carbó, Carbó, corba

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC

Català antic

Verb

cobra

1. primera persona singular (io, yo, jo) del present de subjuntiu de cobrir
2. tercera persona singular (él, eyl, ell) del present de subjuntiu de cobrir
3. tercera persona singular (él, eyl, ell) de l'imperatiu de cobrir

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: \ˈko.βɾa\

Americà: alt /ˈko.bɾa/, baix \ˈko.βɾa\

• Rimes: -obɾa
• Etimologia: Del portuguès cobra, del llatí colŭbra. Doblet de culebra.

Nom

cobra f. ‎(plural cobras)

1. cobra

Verb

cobra

1. tercera persona del singular (él, ella, usted) del present d’indicatiu del verb cobrar
2. segona persona del singular (tú) de l'imperatiu del verb cobrar

Variants

• [2]: (voseo) cobrá

Miscel·lània

• Síl·labes: co·bra (2)
• Anagrames: barco, braco, broca, cabro

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia en castellà
• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre cobra