barrina

Potser volíeu: barrinà

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /bəˈri.nə/, occidental /baˈri.na/
• Rimes: -ina
• Etimologia: Del llatí veruīna ‎(«javelina, dard»), segle XIV

Nom

barrina f. ‎(plural barrines)

1. Eina que consisteix en un ferro més o menys llarg i gruixut, el qual té al cap una maneta de fusta encreuada i en l'altre unes rosques, que serveix per a foradar fusta.
2. Barra de ferro amb tall a la punta que serveix per a foradar les roques que s'han de voler amb pólvora.
3. Metafòricament i familiar, discurs, meditació.
4. Metafòricament, mania, capritx.
5. Ajust en compres.

Compostos i expressions

• Anar carregat de barrines espuntades: metafòricament, portar els papers mullats.
• fer barrina: tancar un tracte.

Derivats

• antibarrina, barrinada, barrinador, barrinadura, barrinaire, barrinar, barrinol, barrobí

Sinònims

• Eina per a foradar: belabarquí, filabarquí, tribanella, berbiquí, trepant, llengüeta

Traduccions

Eina per a foradar fusta

• Castellà: barrena ^(es)
• Francès: vrille ^(fr)
• Italià: succhio ^(it)
• Llatí: terebra ^(la)

Eina per a foradar roca

• Castellà: barrena ^(es), barreno ^(es)
• Francès: vrille ^(fr), tarière ^(fr)
• Italià: succhio ^(it)
• Llatí: terebra ^(la) perforandis rupibus

Verb

barrina

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de barrinar.
2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb barrinar.

Miscel·lània

• Síl·labes: bar·ri·na (3)
• Anagrama: abrinar

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC
• Labernia y Esteller, Pere. Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana y llatina., Tom I, Barcelona, 1864.