mania

Potser volíeu: -mania, manía

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /məˈni.ə/, occidental /maˈni.a/
• Rimes: -ia
• Etimologia: Del llatí mania i aquest del grec antic μανία ‎(manía, «bogeria»), segle XV.

Nom

mania f. ‎(plural manies)

1. Trastorn de l'estat d'ànim caracteritzat per una exaltació de les facultats vitals que es manifesta per eufòria exagerada, acceleració del curs de les idees i agitació psicomotora.
2. (col·loquial) Costum sense justificació raonable.

   Té la mania d'alçar-se abans de què acabem tots el sopar.

Derivats

• hipomania
• maniàtic

Traduccions

Traduccions

• Alemany: Manie ^(de) f., Fimmel ^(de) m.
• Anglès: mania ^(en)
• Búlgar: мания ^(bg) f. ‎(mania)
• Castellà: manía ^(es) f.
• Finès: mania ^(fi)
• Francès: manie ^(fr) f.
• Friülà: manìe ^(fur) f.
• Grec: μανία ^(el) f. ‎(mania)
• Hongarès: mánia ^(hu)
• Italià: mania ^(it) f.
• Neerlandès: manie ^(nl) f.
• Noruec: mani ^(no) m.
• Polonès: mania ^(pl) f.
• Portuguès: mania ^(pt) f.
• Romanès: manie ^(ro) f.
• Xinès: 狂熱 ^(zh) ‎(狂热, kuángrè)

Miscel·lània

• Síl·labes: ma·ni·a (3)
• Anagrames: aïnam, amaín, amaní, amina, anima, animà, ànima, maina

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• mania. Diccionari d'educació. Informació cedida per TERMCAT.

Anglès

• Pronúncia: /ˈmeɪniə/

Nom

mania ‎(plural manias)

1. mania

Vegeu també

• mania. Diccionaris en Línia. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 12 febrer 2015].