beatifico

Català

Verb

beatifico

1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de beatificar.

Variants

• beatifique, beatifiqui, beatific

Miscel·lània

• Síl·labes: be·a·ti·fi·co (5)

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /bɛ.aːˈtɪ.fɪ.koː/
• Etimologia: De beātus i el sufix -ificō.

Verb

beātificō ‎(1a present^?), beātificās ‎(2a present), beātificāre ‎(infinitiu), beātificāvī ‎(perfet), beātificātum ‎(supí)

1. fer feliç
2. beneir
3. declarar beneït, beatificar