begehren

From Wiktionary, the free dictionary

Remove ads

Alemany

  • Pronúncia: /bəˈɡeːʀən/
  • Etimologia: Potser del protogermànic *bedagô.

Verb

begehren

  1. demanar
    «Ich begehrte ein Zimmer, der Hausknecht maß mich mit einem Blick und führte mich unters Dach.» ((von Chamisso, Adelbert; Llobet, Gustau (trad.). Peter Schlemihls wundersame Geschichte (La meravellosa història de Peter Schlèmihl). Project Gutenberg, La Magrana (trad.), 1813, 1983 (trad.). →ISBN.))
    I vaig demanar una cambra. El mosso, després de donar-me un cop d'ull de dalt a baix, va conduir-me a una de les que hi havia a les golfes.
  2. desitjar, cobejar
    Du sollst nicht die Frau eines anderen begehren.
    No desitjaràs la dona d'un altre home.
    In diesem Geschäft bekommt man fast alles, was das Herz begehrt.
    En aquest negoci s'obté tot el que es desitja.
    Die Siedler begehrten des Goldes zu sehr.
    Els colons cobejaven l'or.

Conjugació

Infinitiu begehren
Verb auxiliar haben
Participi passat begehrt
Temps passat ich begehrte
Participi present begehrend
Tercera persona sing. present er/sie begehrt
Remove ads

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Remove ads
Remove ads