consagrar

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /kun.səˈɣɾa/
	balear /kon.səˈɣɾa/, /kun.səˈɣɾa/
Occidental:	nord-occidental /kon.saˈɣɾa/
	valencià /kon.saˈɣɾaɾ/, /kon.saˈɣɾa/

• Rimes: -a(ɾ)
• Homòfon: consagrà
• Etimologia: Del llatí consecrare.

Verb

consagrar trans., pron. ‎(pronominal consagrar-se)

1. Fer sagrada alguna persona o cosa.
2. Pronunciar amb intenció el sacerdot les paraules de la consagració sobre la matèria deguda (generalment sobre l'hòstia i el vi).
3. Entre els romans, concedir l'apoteosi a algun dels seus emperadors (posar-los al nivell dels déus).
4. Oferir, dedicar a Déu alguna cosa o persona.
5. Erigir un monument per a perpetuar la memòria d'alguna persona o esdeveniment.
6. Destinar alguna expressió o paraula per una determinada i particular significació.
7. Oferir, dedicar el temps en alguna cosa, com la vida al bé de la pàtria.

Conjugació

Primera conjugació regular

Formes no personals							Notes
	Simples			Compostes
Infinitiu	consagrar			haver consagrat
Gerundi	consagrant			havent consagrat
Participis	consagrat, consagrada, consagrats, consagrades
Formes personals simples
Indicatiu	jo	tu	ell	nosaltres	vosaltres	ells
Present	consagro	consagres	consagra	consagrem	consagreu	consagren
	consagre						val
	consagri						sept
	consagr				consagrau		bal, alg
				consagram			bal
Imperfet	consagrava	consagraves	consagrava	consagràvem	consagràveu	consagraven
Passat simple	consagrí	consagrares	consagrà	consagràrem	consagràreu	consagraren	v.cent, eiv
Futur	consagraré	consagraràs	consagrarà	consagrarem	consagrareu	consagraran
Condicional	consagraria	consagraries	consagraria	consagraríem	consagraríeu	consagrarien
Subjuntiu	jo	tu	ell	nosaltres	vosaltres	ells
Present	consagri	consagris	consagri	consagrem	consagreu	consagrin
	consagre	consagres	consagre			consagren	occ
Imperfet	consagrés	consagressis	consagrés	consagréssim	consagréssiu	consagressin
		consagresses		consagréssem	consagrésseu	consagressen
	consagràs	consagrassis	consagràs	consagràssim	consagràssiu	consagrassin	bal
		consagrasses		consagràssem	consagràsseu	consagrassen	nota 1
	consagrara	consagrares	consagrara	consagràrem	consagràreu	consagraren	val
Imperatiu	-	tu	ell	nosaltres	vosaltres	ells
Present		consagra	consagri	consagrem	consagreu	consagrin
					consagrau		bal, alg
			consagre			consagren	occ
Formes personals compostes i perifràstiques
Indicatiu	jo	tu	ell	nosaltres	vosaltres	ells	verb
Perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... consagrat
				havem	haveu
Passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... consagrar
		vares		vàrem	vàreu	varen
Plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... consagrat
Passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... consagrat
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
Futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... consagrat
Condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... consagrat
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
Subjuntiu	jo	tu	ell	nosaltres	vosaltres	ells	verb
Passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... consagrar
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
Perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... consagrat
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
Plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... consagrat
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
Passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... consagrat
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver
Nota 1: en baleàric en àmbits restringits i en valencià en registres molt formals. Vegeu la informació sobre aquesta taula.

    Formes no normatives, col·loquials o arcaiques

Indicatiu	jo	tu	ell	nosaltres	vosaltres	ells
Imperfet					consagràvets		ant
	consagravi			consagràvom	consagravo
	consagraia	consagraies	consagraia	consagràiem	consagràieu	consagraien	n-occ
Condicional	consagrariva	consagrarives	consagrariva	consagrarívem	consagraríveu	consagrariven	alg
Subjuntiu	jo	tu	ell	nosaltres	vosaltres	ells
Present	consagr	consagrs	consagr				ant
	consagro	consagros	consagro	consagreguem	consagregueu		n-occ
Imperfet	consagressi		consagressi				sept, alg
	consagressa						cent, n-occ
	consagreguessa	consagreguesses	consagregués	consagreguéssom	consagreguéssou	consagreguessen	n-occ

Traduccions

Fer sagrada alguna persona o cosa

• Anglès: consecrate ^(en)
• Castellà: consagrar ^(es)
• Francès: consacrer ^(fr)
• Llatí: consecrare ^(la)

Pronunciar el sacerdot les paraules de la consagració

• Castellà: consagrar ^(es)
• Francès: consacrer ^(fr)
• Llatí: consecrare ^(la)

Concedir l'apoteosi a un emperador romà

• Castellà: consagrar ^(es)
• Francès: déifier ^(fr)
• Llatí: consecrare ^(la)

Oferir o dedicar a Déu alguna cosa o persona

• Castellà: consagrar ^(es)
• Francès: consacrer ^(fr)
• Llatí: consecrare ^(la)

Erigir un monument per a perpetuar la memòria d'alguna persona o esdeveniment

• Castellà: consagrar ^(es)
• Francès: consacrer ^(fr)
• Llatí: consecrare ^(la)

Destinar una expressió per una determinada significació

• Castellà: consagrar ^(es)
• Llatí: destinare ^(la)

Oferir, dedicar el temps en alguna cosa, com la vida al bé de la pàtria

• Castellà: consagrar ^(es)
• Llatí: totum incumbere ^(la)

Miscel·lània

• Síl·labes: con·sa·grar (3)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB
• Labernia y Esteller, Pere. Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana y llatina., Tom I, Barcelona, 1864. p. 416.
• Vegeu el Diccionari de sinònims de Softcatalà: consagrar

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional \kon.saˈɣɾaɾ\, meridional \koŋ.saˈɣɾaɾ\

Americà: alt /kon.s(a)ˈɡɾaɾ/, baix \koŋ.saˈɣɾaɾ\, austral \kon.saˈɣɾaɾ\

• Rimes: -aɾ
• Etimologia: Del llatí consecrare.

Verb

consagrar ‎(present consagro, passat consagré, futur consagraré)

1. consagrar

Conjugació

Primera conjugació regular

Formes no personals
		Simples			Compostes
Infinitiu		consagrar			haber consagrado
Gerundi		consagrando			habiendo consagrado
Participi		consagrado
Formes personals
número		singular			plural
persona		primera	segona	tercera	primera	segona	tercera
Mode indicatiu		yo (jo)	tú (tu) vos	él/ella (ell/ella), usted (vostè)	nosotros/nosotras (nosaltres)	vosotros/vosotras (vosaltres)	ellos/ellas (ells/elles), ustedes (vostès)
Temps simples	Presente (Present)	consagro	consagras consagrás	consagra	consagramos	consagráis	consagran
	Pretérito imperfecto o Copretérito (Pretèrit imperfet)	consagraba	consagrabas	consagraba	consagrábamos	consagrabais	consagraban
	Pretérito perfecto simple o Pretérito (Pretèrit indefinit)	consagré	consagraste	consagró	consagramos	consagrasteis	consagraron
	Futuro simple o Futuro (Futur)	consagraré	consagrarás	consagrará	consagraremos	consagraréis	consagrarán
	Condicional simple o Pospretérito (Condicional)	consagraría	consagrarías	consagraría	consagraríamos	consagraríais	consagrarían
Temps compostos	Pretérito perfecto o Antepresente (Pretèrit perfet)	he consagrado	has consagrado	ha consagrado	hemos consagrado	habéis consagrado	han consagrado
	Pretérito pluscuamperfecto o Antecopretérito (Pretèrit plusquamperfet)	había consagrado	habías consagrado	había consagrado	habíamos consagrado	habíais consagrado	habían consagrado
	Pretérito anterior o Antepretérito (Pretèrit anterior)	hube consagrado	hubiste consagrado	hubo consagrado	hubimos consagrado	hubisteis consagrado	hubieron consagrado
	Futuro perfecto o Antefuturo (Futur perfet)	habré consagrado	habrás consagrado	habrá consagrado	habremos consagrado	habréis consagrado	habrán consagrado
	Condicional perfecto o Antepospretérito (Condicional perfet)	habría consagrado	habrías consagrado	habría consagrado	habríamos consagrado	habríais consagrado	habrían consagrado
Mode subjuntiu		yo (jo)	tú (tu) vos	él/ella (ell/ella), usted (vostè)	nosotros/nosotras (nosaltres)	vosotros/vosotras (vosaltres)	ellos/ellas (ells/elles), ustedes (vostès)
Temps simples	Presente (Present)	consagre	consagres consagrés	consagre	consagremos	consagréis	consagren
	Pretérito imperfecto o Pretérito (Pretèrit imperfet)	consagrara o	consagraras o	consagrara o	consagráramos o	consagrarais o	consagraran o
		consagrase	consagrases	consagrase	consagrásemos	consagraseis	consagrasen
	Futuro o Antefuturo (Futur)	consagrare	consagrares	consagrare	consagráremos	consagrareis	consagraren
Temps compostos	Pretérito perfecto o Antepresente (Pretèrit perfet)	haya consagrado	hayas consagrado	haya consagrado	hayamos consagrado	hayáis consagrado	hayan consagrado
	Pretérito pluscuamperfecto o Antepretérito (Pretèrit plusquamperfet)	hubiera consagrado o	hubieras consagrado o	hubiera consagrado o	hubiéramos consagrado o	hubierais consagrado o	hubieran consagrado o
		hubiese consagrado	hubieses consagrado	hubiese consagrado	hubiésemos consagrado	hubieseis consagrado	hubiesen consagrado
	Futuro o Antefuturo (Futur perfet)	hubiere consagrado	hubieres consagrado	hubiere consagrado	hubiéremos consagrado	hubiereis consagrado	hubieren consagrado
Mode imperatiu		yo (jo)	tú (tu) vos	él/ella (ell/ella), usted (vostè)	nosotros/nosotras (nosaltres)	vosotros/vosotras (vosaltres)	ellos/ellas (ells/elles), ustedes (vostès)
Presente (Present)			consagra consagrá	consagre	consagremos	consagrad	consagren

Miscel·lània

• Síl·labes: con·sa·grar (3)