branca

From Wiktionary, the free dictionary

Remove ads
Potser volíeu: brancà

Català

  • Pronúncia(i): oriental /ˈbɾaŋ.kə/, occidental /ˈbɾaŋ.ka/
  • Rimes: -aŋka
  • Etimologia: Del llatí tardà branca («pota, grapa») estès d’animals a l’arbre, preromà potser d'un precèltic *wranka («extremitat»), del protoindoeuropeu *wrónk-eh₂, segle XIII. Cognat de l’occità branca, francès branche, italià branca («grapa, branca»). Compareu amb el lituà rankà («mà, braç») o el búlgar ръка́ (rakà).

Nom

branca f. (plural branques)

  1. Divisió del tronc d'un arbre.
  2. Divisió d'una disciplina, família o qualsevol sistema que es pugui organitzar jeràrquicament.
  3. Cadascuna de les peces allargades d’unes ulleres per recolzar-se en les orelles.

Derivats

Relacionats

Traduccions

Verb

branca

  1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de brancar.
  2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb brancar.

Miscel·lània

Vegeu també

Remove ads

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Remove ads