bolcar

From Wiktionary, the free dictionary

Remove ads

Català

Oriental: central /buɫˈka/ⓘ
balear /boɫˈka/, /buɫˈka/
Occidental: nord-occidental /boɫˈka/
valencià /boɫˈkaɾ/, /boɫˈka/
  • Rimes: -a(ɾ)
  • Homòfons: bolcà, volcà
  • Etimologia: Del llatí vulgar *volvicare, segle XIII, del llatí clàssic volvere ‎(«capgirar»), segle XIII.

Verb

bolcar trans., pron., intr. ‎(pronominal bolcar-se)

  1. (transitiu) Posar bolquers a un infant.
    El bolquen quatre cops el dia.
  2. (transitiu) Tombar a un costat.
    El terratrèmol va bolcar la bastida.
  3. (intransitiu) Caure de costat.
  4. (pronominal) Lliurar-se de ple a una tasca, abocar-s’hi.
    La ciutadania s'ha bolcat en defensa del dret a decidir.
  5. (pronominal) Rebolcar-se.

Conjugació

Primera conjugació regular, amb alternança consonàntica en el radical
Més informació Formes no personals, Notes ...
Formes no normatives o col·loquials
Més informació indicatiu, jo ...
Formes compostes i perifràstiques
Més informació indicatiu, jo ...

Paradigmes de flexió: bolco, bolca, bolquem
Vocal rizotònica: /o/

Sinònims

Traduccions

Tombar a un costat
Caure de costat

Miscel·lània

  • Síl·labes: bol·car (2)
  • Heterograma de 6 lletres (abclor)
  • Anagrama: blocar

Vegeu també

Remove ads

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Remove ads
Remove ads