brusca

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈbɾus.kə/, occidental /ˈbɾus.ka/
• Rimes: -uska
• Etimologia: Del llatí *brūsca, de brūscum.

Nom

brusca f. ‎(plural brusques)

1. (mallorquí, menorquí) Pluja de gotes menudes.
2. dèria
3. (nàutica) Curvatura de les peces de fusta d’una nau.

Traduccions

Pluja menuda

• Castellà: llovizna ^(es) f.

Adjectiu

brusca f. ‎(plural brusques)

1. Forma femenina de brusc.

Miscel·lània

• Síl·labes: brus·ca (2)
• Heterograma de 6 lletres (abcrsu)
• Anagrama: buscar

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional /ˈbɾus.ka/, meridional /ˈbɾuh.ka/

Americà: alt /ˈbɾus.k(a)/, baix /ˈbɾuh.ka/

• Rimes: -uska

Adjectiu

brusca f. ‎(plural bruscas)

1. forma femenina de brusco

Nom

brusca f. ‎(plural bruscas)

1. (nàutica) brusca

Miscel·lània

• Síl·labes: brus·ca (2)
• Heterograma de 6 lletres (abcrsu)
• Anagrames: buscar, cubras

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre brusca