burla

Potser volíeu: burlà

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈbur.ɫə/, occidental /ˈbuɾ.ɫa/
• Etimologia: Del llatí burra ‎(«cosa sense sentit, minúcia»), o bé d’origen preromà desconegut, segle XIV.

Nom

burla f. ‎(plural burles)

1. Acció de burlar-se
2. (valencià) llufa, càguila

Sinònims

• mofa, befa

Traduccions

Acció de burlar-se

• Anglès: taunt ^(en)
• Castellà: burla ^(es)
• Francès: moquerie ^(fr)
• Italià: beffa ^(it), burla ^(it)

Verb

burla

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de burlar-se.
2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb burlar-se.

Miscel·lània

• Síl·labes: bur·la (2)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB, Optimot

Italià

• Pronúncia^ⓘ: /ˈbur.la/
• Etimologia: Del llatí burra.

Nom

burla f. ‎(plural burle)

1. burla

Miscel·lània

• Síl·labes: bùr·la (2)