carbonatar

Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /kər.bu.nəˈta/
	balear /kəɾ.bo.nəˈta/, /kər.bu.nəˈta/
Occidental:	nord-occidental /kar.βo.naˈta/
	valencià /kaɾ.bo.naˈtaɾ/, /kaɾ.βo.naˈta/

Rimes: -a(ɾ)
Homòfon: carbonatà
Etimologia: De carbonat.

Verb

carbonatar trans.

Incorporar-se a una substància el diòxid de carboni present en l'aire a una substància, mitjançant la presència d'aigua.
«Un altre cas per comentar podria ser el dels grans complexos medievals que, de sempre, han mostrat comportaments estranys. La causa s'ha trobat en uns fonaments amb els carreus mal organitzats, embolcallats d'un morter fet amb una calç aèria d'una qualitat deplorable i que, en romandre colgats des de la seva primera època, no havien arribat a carbonatar-se mai.» (Fructuós Maña Reixach, El gros de l'obra. Uns apunts de construcció, 2004)

Conjugació

Primera conjugació regular

Més informació Formes no personals, Simples ...

Formes no normatives, col·loquials o arcaiques

Més informació Indicatiu, jo ...

Primera conjugació regular

Més informació Formes no personals, Notes ...

Formes compostes i perifràstiques

Més informació indicatiu, jo ...

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... carbonatat
perfet				havem	haveu		... carbonatat
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... carbonatar
passat perifràstic		vares		vàrem	vàreu	varen	... carbonatar
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... carbonatat
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... carbonatat
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... carbonatat
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... carbonatat
condicional perfet	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren	... carbonatat
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... carbonatar
passat perifràstic	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen	... carbonatar
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... carbonatat
perfet	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen	... carbonatat
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... carbonatat
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... carbonatat
passat anterior perifràstic	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver	... carbonatat

Paradigmes de flexió: carbonato, carbonata, carbonatem

Traduccions

Anglès: carbonate ^(en)
Castellà: carbonatar ^(es)
Francès: carbonater ^(fr)
Italià: carbonatare ^(it)

Miscel·lània

Síl·labes: car·bo·na·tar (4)
Anagrames: abarrocant, trabocaran

Vegeu també

Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot

Indicatiu	jo	tu	ell	nosaltres	vosaltres	ells
Imperfet					carbonatàvets		ant
	carbonatavi			carbonatàvom	carbonatavo
	carbonataia	carbonataies	carbonataia	carbonatàiem	carbonatàieu	carbonataien	n-occ
Condicional	carbonatariva	carbonatarives	carbonatariva	carbonatarívem	carbonataríveu	carbonatariven	alg
Subjuntiu	jo	tu	ell	nosaltres	vosaltres	ells
Present	carbonat	carbonats	carbonat				ant
Present	carbonato	carbonatos	carbonato	carbonateguem	carbonategueu		n-occ
Imperfet	carbonatessi		carbonatessi				sept, alg
	carbonatessa						cent, n-occ
	carbonateguessa	carbonateguesses	carbonategués	carbonateguéssom	carbonateguéssou	carbonateguessen	n-occ

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	carbonatar			haver carbonatat
gerundi	carbonatant			havent carbonatat
participi	carbonatat, carbonatada, carbonatats, carbonatades
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	carbonato	carbonates	carbonata	carbonatem	carbonateu	carbonaten
	carbonate						val
	carbonati						sept
	carbonat			carbonatam	carbonatau		bal
imperfet	carbonatava	carbonataves	carbonatava	carbonatàvem	carbonatàveu	carbonataven
passat simple	carbonatí	carbonatares	carbonatà	carbonatàrem	carbonatàreu	carbonataren
futur	carbonataré	carbonataràs	carbonatarà	carbonatarem	carbonatareu	carbonataran
condicional	carbonataria	carbonataries	carbonataria	carbonataríem	carbonataríeu	carbonatarien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	carbonati	carbonatis	carbonati	carbonatem	carbonateu	carbonatin
present	carbonate	carbonates	carbonate			carbonaten	occ, bal
imperfet	carbonatés	carbonatessis	carbonatés	carbonatéssim	carbonatéssiu	carbonatessin
		carbonatesses		carbonatéssem	carbonatésseu	carbonatessen
	carbonatàs	carbonatassis	carbonatàs	carbonatàssim	carbonatàssiu	carbonatassin	bal
		carbonatasses		carbonatàssem	carbonatàsseu	carbonatassen	val, bal (1)
	carbonatara	carbonatares	carbonatara	carbonatàrem	carbonatàreu	carbonataren	val
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	carbonata	carbonati	carbonatem	carbonateu	carbonatin
	–				carbonatau		bal
	–		carbonate			carbonaten	occ, bal
Notes: (1) en baleàric en àmbits restringits i en valencià en registres molt formals.