celeber

From Wiktionary, the free dictionary

Remove ads

Llatí

  • Pronúncia(i): /ˈkɛ.lɛ.bɛr/
  • Etimologia: Del protoindoeuropeu *ker- ‎(«menar, aplegar»).

Adjectiu

celeber m., celebris f., celebre n. ‎(comparatiu celebrior, superlatiu celeberrimus)

  1. freqüent
    «verba celeberrima» (Ovidi, Ars Amatoria, 2, 705)
    les paraules més freqüents
  2. freqüentar
    celebris via
    carrer freqüentat
  3. aplegar-se per festejar, celebrar, consagrar
    sacro Dianae celebris die
    dia consagrat a Diana
  4. cèlebre, famós
    «clarissimarum urbium excidio celeberrimi viri» (Titus Livi, Ab Urbe Condita 26)
    Els homes cèlebres per haver destruït la ciutat.

Declinació

Tercera declinació, nominatiu amb tres terminacions.

Més informació Cas, Singular ...

Sinònims

Vegeu també

  • Julius Pokorny, Indogermanisches Etymologisches Wörterbuch, 1956, p.548
Remove ads

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Remove ads
Remove ads