certo

Italià

• Pronúncia^ⓘ: /ˈt͡ʃɛr.to/
• Etimologia: Del llatí certus.

Adverbi

certo

1. cert

Miscel·lània

• Síl·labes: cèr·to (2)

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈkɛr.toː/
• Etimologia: Adverbi: de certus. Verb: forma freqüentativa de cernō.

Adverbi

certo

1. certament, segurament

   Certo haec mulier aut insana aut ebria est.

   Segurament aquesta dona és boja o està beguda.

Verb

certō ‎(1a present^?), certās ‎(2a present), certāre ‎(infinitiu), certāvī ‎(perfet), certātum ‎(supí)

1. disputar

   Cursu cum aequalibus certare

   Disputar el premi de la cursa amb altres de la mateixa edat.

2. combatre, lluitar

   Armis cum hoste certare an venenis.

   Combatre l'enemic amb les armes o amb verí.

3. debatre, discutir

   magna minorve foro si res certabitur olim.

   Si una qüestió important o insignificant es debatés al fòrum.

4. rivalitzar, competir

   Cum valentissimo quoque sodalium certat frangere fluctus.

   Ell rivalitza amb el més valent dels seus amics, l'honor de trencar l'onatge.

Adjectiu

certō

1. datiu masculí singular de certus
2. datiu neutre singular de certus
3. ablatiu masculí singular de certus
4. ablatiu neutre singular de certus