claper

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/kɫəˈpe/
Occidental:	nord-occidental /kɫaˈpe/, valencià /kɫaˈpeɾ/

• Rimes: -e(ɾ)
• Etimologia: De clap o clapa i el sufix -er, d’origen preromà incert, probablement onomatopeic, segle XI. Cognat de l’occità clapièr.

Nom

claper m. ‎(plural clapers)

1. Tros de terra cobert de pedres.
2. Munt de pedres o llenya.
3. (per extensió) Munt de coses apilades.

Derivats

• claper de gegants
• clapera
• claperot

Traduccions

Terra cobert de pedres

• Anglès: scree ^(en)
• Castellà: pedregal ^(es) m.
• Francès: pierrier ^(fr) m., clapier ^(fr) m.
• Italià: pietraia ^(it) f.
• Occità: clapièr ^(oc) m., clapàs ^(oc) m.

Miscel·lània

• Síl·labes: cla·per (2)
• Heterograma de 6 lletres (acelpr)
• Anagrames: parcel, placer

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB