placer

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/pɫəˈse/
Occidental:	nord-occidental /pɫaˈse/, valencià /pɫaˈseɾ/

• Rimes: -e(ɾ)
• Etimologia: De plaça i el sufix -er, segle XVI

Nom

placer m. ‎(plural placers)

1. (geologia) Sediment al·luvial amb partícules de minerals preciosos.
2. (valencià) Indret de la mar amb pesca abundant.

Descendents

• Castellà: placer
  • Anglès: placer
  • Francès: placer

Traduccions

Sediment amb minerals

• Anglès: placer ^(en)
• Castellà: placer ^(es)
• Francès: placer ^(fr)

Miscel·lània

• Síl·labes: pla·cer (2)
• Heterograma de 6 lletres (acelpr)
• Anagrames: claper, parcel

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: /plaˈθeɾ/

Americà: alt /pl(a)ˈseɾ/, baix /plaˈseɾ/

• Rimes: -eɾ
• Etimologia: [1] Del llatí placēre. [2] Del català placer.

Nom

placer m. ‎(plural placeres)

1. plaer
2. (geologia) placer
3. (Amèrica) placer de perles

Verb

placer intr. ‎(present plazco, passat plací, futur placeré)

1. plaure

Miscel·lània

• Síl·labes: pla·cer (2)
• Heterograma de 6 lletres (acelpr)

Francès

• Pronúncia: /plaˈse/ àudio ^ⓘ
• Etimologia: Verb: de place. Nom: del castellà placer, del català placer.

Verb

placer

1. col·locar

Nom

placer m. ‎(plural placers)

1. placer