clap

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈkɫap/
• Rimes: -ap
• Etimologia: D'un preromà *klapp- ‎(«massa o radal de rocs») d’origen onomatopeic, segle XIV. Paral·lel a clapa, cognat de l’occità clap, friülà clap ‎(«roca»), retoromànic crap ‎(«pedra»).

Nom

clap m. ‎(plural claps)

1. Superfície de característiques diferents d'una altra superfície que l'envolta.

Derivats

• clapar
• claper

Traduccions

Traduccions

• Anglès: patch ^(en)
• Castellà: rodal ^(es) m., claro ^(es) m.
• Francès: coin ^(fr) m.
• Italià: radura ^(it) f.

Miscel·lània

• Síl·labes: 1
• Anagrames: Calp, plac

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB