conquerir
From Wiktionary, the free dictionary
Remove ads
Potser volíeu: conquérir
Català
- Pronúncia(i):
Oriental: central ⓘ balear /koŋ.kəˈɾi/, /kuŋ.kəˈɾi/ Occidental: nord-occidental /koŋ.keˈɾi/ valencià /koŋ.keˈɾiɾ/, /koŋ.keˈɾi/
Verb
conquerir trans.
- Apoderar-se de territoris amb l'ajut d'un exèrcit.
- Conquistar (l'amor d'una persona)
Conjugació
Tercera conjugació incoativa
Formes no normatives o col·loquials
Formes compostes i perifràstiques
Paradigmes de flexió: conquereixo, conquereix, conquerim
Relacionats
Sinònims
- conquistar, envair, ocupar, subjugar
- conquistar, enamorar, seduir, robar el cor, guanyar-se
Traduccions
Traduccions
- Alemany: erobern (de)
- Anglès: conquer (en)
- Àrab: قَهَرَ (ar)
- Búlgar: завоювам (bg) (zavoiuvam)
- Castellà: conquistar (es)
- Danès: erobre (da)
- Eslovac: dobyť (sk)
- Esperanto: konkeri (eo)
- Finès: voittaa (fi)
- Francès: conquérir (fr)
- Friülà: concuistâ (fur)
- Georgià: დაპყრობა (ka) (dàpkroba)
- Grec: κατακτώ (el) (kataktó)
- Grec antic: νικάω (grc) (nikáō)
- Hebreu: כָּבַשׁ (he)
- Hongarès: hódít (hu)
- Italià: conquistare (it)
- Llatí: debellare (la), vincere (la)
- Neerlandès: eroveren (nl)
- Polonès: podbić (pl)
- Portuguès: conquistar (pt)
- Romanès: cuceri (ro), învinge (ro)
- Rus: завоёвывать (ru) (zavoióvivat), завоева́ть (ru) (zavoievat)
- Sànscrit: जयति (sa)
- Suec: erövra (sv)
- Tagal: labanan (tl)
- Turc: fethetmek (tr)
- Txec: dobýt (cs)
- Ucraïnès: підко́рювати (uk) (pidkòriuvati)
- Xinès: 征服 (zh) (zhēngfú)
Miscel·lània
- Síl·labes: con·que·rir (3)
Vegeu també
- Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB, Optimot
- Vegeu el Diccionari de sinònims de Softcatalà: conquerir
Remove ads
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Remove ads