envair

From Wiktionary, the free dictionary

Remove ads

Català

Oriental: central /əm.bəˈi/, balear /əɱ.vəˈi/
Occidental: nord-occidental /em.baˈi/
valencià /eɱ.vaˈiɾ/, /em.baˈi/
  • Rimes: -i(ɾ)
  • Homòfon: envaí
  • Etimologia: Del llatí invādere, segle XIV

Verb

envair trans.

  1. Entrar per força i ocupar un territori, ciutat, lloc.
  2. (bàdminton) Cometre una falta consistent a traspassar els límits del camp propi amb la raqueta o amb una part del cos.

Conjugació

Paradigmes de flexió: envaeixo, envaeix, envaïm

Sinònims

Derivats

  • envaïment

Traduccions

Miscel·lània

Vegeu també

Remove ads

Català antic

Verb

envair

  1. escometre, atacar
  2. envair

Variants

  • envayr, envahir

Vegeu també

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Remove ads