ocupar
From Wiktionary, the free dictionary
Remove ads
Català
- Pronúncia(i):
Oriental: central /u.kuˈpa/ balear /o.kuˈpa/, /u.kuˈpa/ Occidental: nord-occidental /o.kuˈpa/ valencià /o.kuˈpaɾ/, /o.kuˈpa/
Verb
ocupar trans., pron. (pronominal ocupar-se)
- Apoderar-se, prendre possessió d'un lloc.
- Omplir un lloc o espai.
- Envair militarment un territori.
- Exercir una ocupació.
- Donar feina a algú, una ocupació estable.
- (pronominal) Dedicar-se a alguna cosa.
Conjugació
Primera conjugació regular
Formes no normatives o col·loquials
Formes compostes i perifràstiques
Sinònims
Traduccions
Prendre possessió d'un lloc
Miscel·lània
- Síl·labes: o·cu·par (3)
- Heterograma de 6 lletres (acopru)
Vegeu també
- Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana. Editorial Salvat, 1910. Tom 2
- Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
- Vegeu el Diccionari de sinònims de Softcatalà: ocupar
Remove ads
Castellà
- Pronúncia(i):
- Peninsular: /o.kuˈpaɾ/
- Americà: alt /o.k(u)ˈpaɾ/, baix /o.kuˈpaɾ/
Verb
ocupar (present ocupo, passat ocupé, futur ocuparé)
Conjugació
Primera conjugació regular
Miscel·lània
- Síl·labes: o·cu·par (3)
- Heterograma de 6 lletres (acopru)
Vegeu també
Remove ads
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Remove ads