contendo

Italià

Verb

contendo

1. primera persona singular (io) del present d'indicatiu de contendere

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /kɔnˈtɛn.doː/
• Etimologia: Del prefix con- i tendō.

Verb

contendō ‎(1a present^?), contendis ‎(2a present), contendere ‎(infinitiu), contendī ‎(perfet), contentum ‎(supí)

1. estrènyer, aferrar
2. tensar les cordes d'un intrument
3. competir, rivalitzar, disputar

   Qui stadiuim currit, niti et contendere debet ut vincat.

   El qui participi en curses a l'estadi ha de competir i vèncer els altres.

4. lluitar
5. litigar

   Leges oportet contendere, considerando ultra lex ad maiores pertineat.

   Cal establir lleis per litigar, tenint en compte que és cosa que pertoca als ancians anar més enllà de la llei.