cope

Potser volíeu: copé

Català

Verb

cope

1. (valencià) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de copar.
2. (occidental, balear) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb copar.
3. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb copar.
4. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb copar.

Variants

• [1] copo, copi, cop
• [2] copi
• [3] copi
• [4] copi

Miscel·lània

• Síl·labes: co·pe (2)
• Anagrama: peco

Anglès

• Pronúncia: /koʊp/

Verb

cope ‎(3a persona singular present copes, gerundi coping, passat i participi coped)

1. bregar, afrontar

Miscel·lània

• Síl·labes: 1

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Collins Dictionary© sobre cope

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: /ˈko.pe/

Americà: alt /ˈko.p(e)/, baix /ˈko.pe/

• Rimes: -ope
• Etimologia: De copo.

Nom

cope m. ‎(plural copes)

1. (pesca) cop

Verb

cope

1. primera persona del singular (yo) del present de subjuntiu del verb copar
2. tercera persona del singular (él, ella, usted) del present de subjuntiu del verb copar
3. tercera persona del singular (él, ella, usted) de l'imperatiu del verb copar

Miscel·lània

• Síl·labes: co·pe (2)
• Anagrames: cepo, peco, pecó

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre cope