coquo

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈkɔ.kwoː/
• Etimologia: D'un suposat terme anterior *poquere, procedent de l'arrel protoindoeuropea *pekʷ- («coure»).

Verb

coquō ‎(1a present^?), coquis ‎(2a present), coquere ‎(infinitiu), coxī ‎(perfet), coctum ‎(supí)

1. cuinar, jo cuino, fer (el dinar, el sopar, etc.)

   coquom cenam

   Faig el sopar.

2. madurar amb la calor del sol

Derivats

• coctilis
• coctus
• coquīna
• coquus
• excoquō