currar

Caló català

• Pronúncia: /kuˈra/
• Etimologia: Del romaní kurrel ‎(«colpejar, pegar»).

Verb

currar ‎(kurrá)

1. pegar

Sinònims

• marar, poquinar

Vegeu també

• Escudero, Jean-Paul; Adiego, Ignasi-Xavier. «Vocabulari del kalò català», I Tchatchipen, 2001, núm. 33

Caló espanyol

• Etimologia: Del romaní kurrel ‎(«colpejar, pegar»).

Verb

currar ‎(kurrár)

1. pegar, colpejar
2. treballar

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: /kuˈraɾ/

Americà: alt /k(u)ˈraɾ/, baix /kuˈraɾ/

• Rimes: -aɾ
• Etimologia: Del caló espanyol currar, del romaní kurrel ‎(«colpejar»), del sànscrit कृणोति ‎(kṛṇóti, «fer»).

Verb

currar intr. ‎(present curro, passat curré, futur curraré)

1. (col·loquial) pencar, treballar

Miscel·lània

• Síl·labes: cu·rrar (2)