pegar

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /pəˈɣa/ⓘ
	balear /peˈɣa/, /piˈɣa/
	alguerès /paˈɣa/
Occidental:	nord-occidental /peˈɣa/
	valencià /peˈɣaɾ/, /peˈɣa/

• Rimes: -a(ɾ)
• Homòfons: pagà, pagar, pegà
• Etimologia: Del llatí picāre ‎(«apegar, enganxar»), passant amb sentit figurat a «enganxar-se amb algú, tenir contacte estret», segle XIII.

Verb

pegar intr., trans.

1. Donar un cop o cops amb una certa força.
2. Topar un cos amb un altre.
3. apegar

Conjugació

Primera conjugació regular, amb alternança consonàntica en el radical

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	pegar			haver pegat
gerundi	pegant			havent pegat
participi	pegat, pegada, pegats, pegades
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	pego	pegues	pega	peguem	pegueu	peguen
	pegue						val
	pegui						sept
	peg				pegau		bal, alg
				pegam			bal
imperfet	pegava	pegaves	pegava	pegàvem	pegàveu	pegaven
passat simple	peguí	pegares	pegà	pegàrem	pegàreu	pegaren
futur	pegaré	pegaràs	pegarà	pegarem	pegareu	pegaran
condicional	pegaria	pegaries	pegaria	pegaríem	pegaríeu	pegarien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	pegui	peguis	pegui	peguem	pegueu	peguin
	pegue	pegues	pegue			peguen	occ, bal
imperfet	pegués	peguessis	pegués	peguéssim	peguéssiu	peguessin
		peguesses		peguéssem	peguésseu	peguessen
	pegàs	pegassis	pegàs	pegàssim	pegàssiu	pegassin	bal
		pegasses		pegàssem	pegàsseu	pegassen	val, bal (1)
	pegara	pegares	pegara	pegàrem	pegàreu	pegaren	val
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	pega	pegui	peguem	pegueu	peguin
	–				pegau		bal, alg
	–		pegue			peguen	occ, bal
Notes: (1) en baleàric en àmbits restringits i en valencià en registres molt formals.

Formes no normatives o col·loquials

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
imperfet				pegàvom	pegavo		centr, n-occ
	pegavi						sept
	pegaia	pegaies	pegaia	pegàiem	pegàieu	pegaien	n-occ
condicional	pegariva	pegarives	pegariva	pegarívem	pegaríveu	pegariven	alg
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	pego	pegos	pego	pegueguem	peguegueu		n-occ
imperfet	peguessi		peguessi				sept, alg
	peguessa						centr, n-occ
	pegueguessa	pegueguesses	peguegués	pegueguéssom	pegueguéssou	pegueguessen	n-occ

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... pegat
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... pegar
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... pegat
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... pegat
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... pegat
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... pegat
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... pegar
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... pegat
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... pegat
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... pegat
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Paradigmes de flexió: pego, pega, peguem
Vocal rizotònica: /ɛ/ central, /e/ general

Vocal arrizotònica: /e/ mallorquí, /i/ menorquí i eivissenc, evitant homofonia amb pagar.

Sinònims

• (donar cops): aporrinar, atupar, copejar, espinyar, tustar
• (un cos amb un altre): picar, tombar, topar, xocar
• En alguerès: colpejar, escudir

Derivats

• apegar

Traduccions

Donar un cop, cops

• Alemany: schlagen ^(de)
• Anglès: hit ^(en), beat ^(en)
• Àrab: ضَرَبَ‎ ^(ar)
• Armeni: խփել ^(hy) ‎(khpel)
• Basc: jo ^(eu)
• Búlgar: улучвам ^(bg) ‎(ulutxvam)
• Castellà: pegar ^(es)
• Coreà: 치다 ^(ko) ‎(chida)
• Danès: slå ^(da)
• Eslovac: biť ^(sk), udrieť ^(sk)
• Eslovè: udariti ^(sl), biti ^(sl)
• Esperanto: frapi ^(eo), bati ^(eo)
• Finès: iskeä ^(fi), lyödä ^(fi)
• Francès: donner ^(fr), frapper ^(fr), battre ^(fr)
• Gallec: bater ^(gl), golpear ^(gl)
• Gal·lès: taro ^(cy)
• Georgià: დარტყმა ^(ka) ‎(dartkma)
• Grec: χτυπώ ^(el) ‎(khtipó)
• Grec antic: τύπτω ^(grc) ‎(týptō), πλήσσω ^(grc) ‎(plḗssō), βάλλω ^(grc) ‎(bállō), τυγχάνω ^(grc) ‎(tynkhánō)
• Hebreu: הרביץ‎ ^(he)
• Hindi: मारना ^(hi)
• Hongarès: üt ^(hu)
• Ídix: שלאָגן‎ ^(yi)
• Ido: frapar ^(io)
• Islandès: slá ^(is)
• Italià: picchiare ^(it), colpire ^(it), battere ^(it)
• Japonès: 打つ ^(ja)
• Kazakh: ұру ^(kk) ‎(urw/uru)
• Khmer: វាយ ^(km)
• Letó: sist ^(lv)
• Llatí: battuere ^(la), pellere ^(la), ferire ^(la)
• Macedoni: удира ^(mk), бие ^(mk)
• Neerlandès: raken ^(nl), treffen ^(nl), slaan ^(nl)
• Noruec: slå ^(no)
• Persa: زدن‎ ^(fa)
• Polonès: uderzać ^(pl), uderzyć ^(pl)
• Portuguès: golpear ^(pt), bater ^(pt)
• Quítxua: maqay ^(qu)
• Retoromànic: batter ^(rm), pitgar ^(rm)
• Romanès: lovi ^(ro), bate ^(ro)
• Romaní: kurrel ^(rom)
• Rus: ударя́ть ^(ru) ‎(udariat), уда́рить ^(ru) ‎(udàrit), бить ^(ru) ‎(bit), поби́ть ^(ru) ‎(pobit)
• Serbocroat: ударити ^(sh), udariti ^(sh), бити ^(sh), biti ^(sh)
• Suec: slå ^(sv)
• Tai: ตี ^(th)
• Turc: vurmak ^(tr)
• Txec: praštit ^(cs), uhodit ^(cs)
• Vietnamita: đập ^(vi)
• Volapük: flapön ^(vo)
• Xinès: 打擊 ^(zh) ‎(打击, dǎjī)

Topar amb força

• Anglès: beat ^(en)
• Castellà: pegar ^(es), dar ^(es)
• Francès: heurter ^(fr)

Miscel·lània

• Síl·labes: pe·gar (2)
• Anagrames: pagre, prega, pregà

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• Vegeu el Diccionari de sinònims de Softcatalà: pegar

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: \peˈɣaɾ\

Americà: alt /p(e)ˈɡaɾ/, baix \peˈɣaɾ\

• Rimes: -aɾ
• Etimologia: Del llatí picāre.

Verb

pegar ‎(present pego, passat pegué, futur pegaré)

1. enganxar, apegar, pegar
2. pegar, tustar
3. (esports de pilota) colpejar
4. lligar, adir-se amb harmonia
5. encomanar, contagiar

Miscel·lània

• Síl·labes: pe·gar (2)