desflorar
From Wiktionary, the free dictionary
Remove ads
Català
- Pronúncia(i):
Oriental: central /dəs.fɫuˈɾa/ balear /dəs.fɫoˈɾa/, /dəs.fɫuˈɾa/ Occidental: nord-occidental /des.fɫoˈɾa/ valencià /des.fɫoˈɾaɾ/, /des.fɫoˈɾa/
Verb
desflorar trans.
- Arrencar les flors a una planta; destruir una flor.
- «Va caminar seguint la vora del senderol que menava a la riera, alhora que desflorava una margarida entre sospirs.» (Jordi Cabré, La pregària del Diable, 2003)
- Perdre la virginitat una dona; trencar-se l'himen.
- «Mentre en Xahriar desflorava una jove, el botxí esperava l'alba.» (Maria de la Pau Janer Mulet, Quan siguis lliure, 2015)
- Fer quelcom per primera vegada.
- «Hillary i Tensing desfloraven l'Everest i dos científics americans descobrien que l'herència tenia forma de tirabuixó.» (Garsineu, Els visitaires a ca l'Àrnica)
Conjugació
Primera conjugació regular
Formes no normatives, col·loquials o arcaiques
Variants
Sinònims
- (perdre la virginitat) desminyonar, desponcellar, desverjar, desvirgar, desvirginar (antic), esponcellar, estrenar (col·loquial)
Traduccions
Traduccions
Miscel·lània
- Síl·labes: des·flo·rar (3)
- Anagrama: desfolrar
Vegeu també
Remove ads
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Remove ads