dosificar

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /du.zi.fiˈka/
	balear /do.zi.fiˈka/, /du.zi.fiˈka/
Occidental:	nord-occidental /do.zi.fiˈka/
	valencià /do.zi.fiˈkaɾ/, /do.zi.fiˈka/

• Rimes: -a(ɾ)
• Homòfon: dosificà
• Etimologia: De dosi i el sufix -ificar.

Verb

dosificar trans.

1. Sinònim de dosar.
2. (figuradament) moderar, mesurar (una cosa immaterial)

   «No vaig dir res fins que la bona dona que dosificava les meves emocions va creure prudent d'intentar una escapada enmig d'aquell pa de carn que impossibilitava els carrers.» (Josep M. de Sagarra, Memòries, 1954)

Conjugació

Primera conjugació regular, amb alternança consonàntica en el radical

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	dosificar			haver dosificat
gerundi	dosificant			havent dosificat
participi	dosificat, dosificada, dosificats, dosificades
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	dosifico	dosifiques	dosifica	dosifiquem	dosifiqueu	dosifiquen
	dosifique						val
	dosifiqui						sept
	dosific			dosificam	dosificau		bal
imperfet	dosificava	dosificaves	dosificava	dosificàvem	dosificàveu	dosificaven
passat simple	dosifiquí	dosificares	dosificà	dosificàrem	dosificàreu	dosificaren
futur	dosificaré	dosificaràs	dosificarà	dosificarem	dosificareu	dosificaran
condicional	dosificaria	dosificaries	dosificaria	dosificaríem	dosificaríeu	dosificarien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	dosifiqui	dosifiquis	dosifiqui	dosifiquem	dosifiqueu	dosifiquin
	dosifique	dosifiques	dosifique			dosifiquen	occ, bal
imperfet	dosifiqués	dosifiquessis	dosifiqués	dosifiquéssim	dosifiquéssiu	dosifiquessin
		dosifiquesses		dosifiquéssem	dosifiquésseu	dosifiquessen
	dosificàs	dosificassis	dosificàs	dosificàssim	dosificàssiu	dosificassin	bal
		dosificasses		dosificàssem	dosificàsseu	dosificassen	val, bal (1)
	dosificara	dosificares	dosificara	dosificàrem	dosificàreu	dosificaren	val
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	dosifica	dosifiqui	dosifiquem	dosifiqueu	dosifiquin
	–				dosificau		bal
	–		dosifique			dosifiquen	occ, bal
Notes: (1) en baleàric en àmbits restringits i en valencià en registres molt formals.

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... dosificat
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... dosificar
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... dosificat
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... dosificat
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... dosificat
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... dosificat
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... dosificar
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... dosificat
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... dosificat
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... dosificat
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Paradigmes de flexió: dosifico, dosifica, dosifiquem

Derivats

• dosificació

Miscel·lània

• Síl·labes: do·si·fi·car (4)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: /do.si.fiˈkaɾ/

Americà: alt /d(o).si.fiˈkaɾ/, baix /do.si.fiˈkaɾ/

• Rimes: -aɾ
• Etimologia: De dosis i el sufix -ficar.

Verb

dosificar trans. ‎(present dosifico, passat dosifiqué, futur dosificaré)

1. dosificar

Conjugació

Primera conjugació amb alternança consonàntica en el radical

Formes no personals
		Simples			Compostes
Infinitiu		dosificar			haber dosificado
Gerundi		dosificando			habiendo dosificado
Participi		dosificado
Formes personals
número		singular			plural
persona		primera	segona	tercera	primera	segona	tercera
Mode indicatiu		yo (jo)	tú (tu) vos	él/ella (ell/ella), usted (vostè)	nosotros/nosotras (nosaltres)	vosotros/vosotras (vosaltres)	ellos/ellas (ells/elles), ustedes (vostès)
Temps simples	Presente (Present)	dosifico	dosificas dosificás	dosifica	dosificamos	dosificáis	dosifican
	Pretérito imperfecto (Pretèrit imperfet)	dosificaba	dosificabas	dosificaba	dosificábamos	dosificabais	dosificaban
	Pretérito perfecto simple (Pretèrit indefinit)	dosifiqué	dosificaste	dosificó	dosificamos	dosificasteis	dosificaron
	Futuro simple (Futur)	dosificaré	dosificarás	dosificará	dosificaremos	dosificaréis	dosificarán
	Condicional simple (Condicional)	dosificaría	dosificarías	dosificaría	dosificaríamos	dosificaríais	dosificarían
Temps compostos	Pretérito perfecto (Pretèrit perfet)	he dosificado	has dosificado	ha dosificado	hemos dosificado	habéis dosificado	han dosificado
	Pretérito pluscuamperfecto (Pretèrit plusquamperfet)	había dosificado	habías dosificado	había dosificado	habíamos dosificado	habíais dosificado	habían dosificado
	Pretérito anterior (Pretèrit anterior)	hube dosificado	hubiste dosificado	hubo dosificado	hubimos dosificado	hubisteis dosificado	hubieron dosificado
	Futuro perfecto (Futur perfet)	habré dosificado	habrás dosificado	habrá dosificado	habremos dosificado	habréis dosificado	habrán dosificado
	Condicional perfecto (Condicional perfet)	habría dosificado	habrías dosificado	habría dosificado	habríamos dosificado	habríais dosificado	habrían dosificado
Mode subjuntiu		yo (jo)	tú (tu) vos	él/ella (ell/ella), usted (vostè)	nosotros/nosotras (nosaltres)	vosotros/vosotras (vosaltres)	ellos/ellas (ells/elles), ustedes (vostès)
Temps simples	Presente (Present)	dosifique	dosifiques dosifiqués	dosifique	dosifiquemos	dosifiquéis	dosifiquen
	Pretérito imperfecto (Pretèrit imperfet)	dosificara o	dosificaras o	dosificara o	dosificáramos o	dosificarais o	dosificaran o
		dosificase	dosificases	dosificase	dosificásemos	dosificaseis	dosificasen
	Futuro (Futur)	dosificare	dosificares	dosificare	dosificáremos	dosificareis	dosificaren
Temps compostos	Pretérito perfecto (Pretèrit perfet)	haya dosificado	hayas dosificado	haya dosificado	hayamos dosificado	hayáis dosificado	hayan dosificado
	Pretérito pluscuamperfecto (Pretèrit plusquamperfet)	hubiera dosificado o	hubieras dosificado o	hubiera dosificado o	hubiéramos dosificado o	hubierais dosificado o	hubieran dosificado o
		hubiese dosificado	hubieses dosificado	hubiese dosificado	hubiésemos dosificado	hubieseis dosificado	hubiesen dosificado
	Futuro (Futur perfet)	hubiere dosificado	hubieres dosificado	hubiere dosificado	hubiéremos dosificado	hubiereis dosificado	hubieren dosificado
Mode imperatiu		yo (jo)	tú (tu) vos	él/ella (ell/ella), usted (vostè)	nosotros/nosotras (nosaltres)	vosotros/vosotras (vosaltres)	ellos/ellas (ells/elles), ustedes (vostès)
Presente (Present)			dosifica dosificá	dosifique	dosifiquemos	dosificad	dosifiquen

Miscel·lània

• Síl·labes: do·si·fi·car (4)
• Anagrama: disfórica

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre dosificar